Marcel Planellas at Esade (1986-2025)

Records, Recuerdos, Memories

M’agradaria si voleu compartir els records i les vivències que tingueu dels moments que hem viscut junts a Esade. Has de començar escrivint “Me’n recordo i triar un fet concret. No hi ha límits d’extensió, ni de nombre de records. I pots participar tants cops com vulguis, amb nous records o comentant els records que es comparteixin, si també hi vas ser…

Me gustaría si quieres compartir los recuerdos y las vivencias que tengas de los momentos que hemos vivido juntos en Esade. Has de empezar escribiendo “Me acuerdo” y seleccionar un acontecimiento concreto. No hay límite de extensión, ni de número de recuerdos. Y puedes participar tantas veces como quieras, con nuevos recuerdos o comentando los recuerdos que se compartan, si también estuviste…

I would like if you want to share the memories and experiences you have of the moments we have lived together at Esade. You have to start by writing “I remember” and select a specific event. There is no limit to the extension or number of memories. And you can participate as many times as you want, with new memories or commenting on the memories that are shared, if you were there too…

134 Comments

  • Bàrbara SeguraNo Gravatar

    Planellas!!! 😉

    T’he de dir que si penso en el temps que fa ens coneixem acompanya clarament tot el meu procés de maduresa. Ara veig que també el teu!

    Erets el professor de Política d’Empresa i, per mi, erets “l’altre professor”. El meu far era la Montse (Ollé), la meva madrina. La que sempre m’ajudava i em guiava en la presa de decisions, tant a l’hora d’estudiar, com quan vaig fer el salt a la vida professional.

    Malauradament el 2010 ens va deixar. Però sempre que es tanca una porta se’n obre una altra. I recordo, perfectament, que et vaig dir, “ara, m’hauràs de guiar tu”. I em vaig sentir, cada cop millor acompanyada. Sempre de tu a tu, sempre. Quin gran escoltador que ets. I quins grans consells dones. De fet, una de les coses que més agraeixo és la humilitat amb la que m’has preguntat, reptat, i aconsellat sempre. Perquè sempre em posava “alerta” quan havia de parlar amb tu…” a veure per on em sortirà…estigues preparada!”.

    Vaig engrescar-me amb Invita i em vas donar la gran oportunitat de col·laborar en l’exposició dels 50 anys d’ESADE (la interna i la del «FER FER» al Palau Robert). Crec que aquell projecte, amb el Javier Nieto com a comissari (señor Comisario!!!), va ser un curs accelerat de gestió, de negociació i de com dur a terme un projecte.

    Al cap dels anys et vaig anar explicant (tu sempre m’ho preguntaves) les decisions estratègiques d’Invita i les teves respostes sempre em donaven forces per seguir endavant.

    Hi ha 3 punts que han marcat i definit el que jo veuria com una relació “entre iguals” (amb tots els respectes):

    – Havíem quedat per dinar i una setmana abans em vas enviar el teu llibre «Las decisiones estratégicas» dient-me, “la setmana que ve em dius què et sembla”. Quina pressió! I en vam parlar tranquil·lament. Vaig pensar, “si el Marcel m’escolta, tampoc dec dir tantes tonteries!”.

    – La segona, quan et vaig dir: “i ara què faig? Crec que necessito ajuda per seguir creixent”, i em vas dir que et semblava una bona decisió. Em vas animar a fer el que tenia al cap, recomanant-me la Maria José de la Maza, que va ser de gran ajuda i amb qui encara mantinc un lligam estret. Realment, allò va marcar un punt d’inflexió a Invita i en el meu aprenentatge com a empresària.

    – I va i un dia, no només em convides a formar part de l’exposició dels 30 anys de l’Esade Entrepreneurship Institute, fent-me una entrevista i posant una de les meves frases a uns plafons que encara són a Esade, sinó que, a més, em convides a participar com a invitada en una de les teves classes.

    No sé si ets conscient de l’impacte que tens en la gent que t’envolta. En mi, sense cap mena de dubte, has sigut clau. A nivell professional m’has recolzat i orientat. A nivell personal m’has ajudat a ser una persona amb més seguretat. I això ha transcendit en el meu paper com a empresària.

    Gràcies per preguntar-me, per reptar-me, pels silencis, per ajudar-me a entendre el què és un model de negoci i saber-los diferenciar. I sobretot, gràcies, per ser la veu que m’ha permès ser l’empresària que soc, prioritzant fer cada dia el que m’agrada, posant les persones al davant i obtenint beneficis molt més enllà dels purament econòmics.

    Jubila’t! Però, pel be tots, Planellas, segueix fent de les teves!

  • Lisa HehenbergerNo Gravatar

    Estimado Marcel,
    Ha sido un gran placer coincidir contigo en Esade. Me acuerdo muy bien del curso de «train the trainers» que diste durante mis primeros meses en Esade. Aprendí muchísimo sobre cómo dar clases de tu larga trayectoria como docente. Siempre he apreciado tu sabiduría, tu tranquilidad y tus buenos consejos. Como directora del Esade Entrepreneurship Institute me acuerdo del proyecto de Andorra que lideraste. Fue un proyecto realmente interesante en donde pudimos aplicar los aprendizajes de formar a estudiantes en el tema de emprendimiento en las escuelas de Andorra.
    Quería destacar también tu aportación al plan estratégico de Esade. Tuve la oportunidad de aprender de tu manera de trabajar con rigor y con visión estratégica, sin querer protagonismo pero trabajando para el bien de Esade.
    Te deseo todo lo mejor en la jubilación! Esade no sería igual sin tu trabajo durante todos estos años. Te echaremos de menos!
    Un fuerte abrazo,
    Lisa

  • Maika ValenciaNo Gravatar

    Apreciado Marcel, recuerdo con especial gratitud el momento en que aceptaste ser mi co-director de tesis doctoral, cuando mi directora cambió de institución. Lo hiciste con naturalidad, con ese estilo tuyo tan sereno y generoso. Siempre estuviste disponible, atento a nuestras inquietudes y con una capacidad poco común para escuchar con calma y ofrecer, en cada ocasión, la palabra justa. Tus consejos, siempre prudentes y bien fundamentados, han dejado huella.

    Durante el doctorado, recuerdo con aprecio cómo nos motivaste a ir más allá: acercándonos a instituciones como la UAB, facilitándonos el acceso a cursos y conferencias, y animándonos a participar en espacios internacionales, como el BCERC.

    Ahora que inicias esta nueva etapa, deseo que la disfrutes plenamente. Espero que volvamos a encontrarnos en otros momentos, en otras conversaciones. Muchas gracias, y un fuerte abrazo!

  • Loreto FernándezNo Gravatar

    Me acuerdo… de nuestro curso juntos en la Business School de la Universidad de Durham (UK). ¡Claro que me acuerdo! y eso que han pasado casi ¡¡35 años!!, que se dice pronto… Éramos los dos únicos españoles del grupo participante en la segunda edición del European Doctoral Program (EDP) en Entrepreneurship and Small Business Management, liderado por el profesor José Mª Veciana, de la Autónoma de Barcelona, y con profesores como Allan Gibb, el que fue fundador del Small Business Center (ya ambos fallecidos).

    Yo me alojé en una residencia con otros postgraduados de múltiples países, pero tú viajabas con Mercè y el pequeño Martí, por lo que pronto os sentí un poco como «familia» en aquel entorno en el que íbamos a pasar varios meses lejos de casa (sin todavía existir móviles ni internet). Me acuerdo la ilusión que me hizo ser invitada a la fiesta del 5º cumpleaños de Martí, y quedándome alguna vez cuidándole.

    Y, entre los muchos recuerdos (ahora ya un poco vagos) de nuestro trabajo académico, recuerdo nuestra visita a la empresa Birch Bowden Stainless Steel (no sé porqué aún recuerdo este nombre), con un par de maletines en mano, en modo «ejecutivos agresivos», a recoger información para algún trabajo sobre… yo qué sé qué.

    El EDP fue mi primer contacto con el mundo del «entrepreneurship» que posteriormente me acompañó en mi carrera académica desde distintas vertientes. Y tú, Marcel, tú fuiste un compañero y amigo excepcional, de esos que, aunque la vida luego no te permite mantener en contacto todo lo deseado, sigo teniendo en mi recuerdo desde entonces. Siempre es un enorme placer recibir noticias tuyas en esta otra esquina de España. Quizás ahora que inicias esta nueva etapa de tu vida tengas tiempo para recorrer otros caminos, como el que trae a Santiago a tantos peregrinos. Aquí estaré esperándote con los brazos abiertos. Que disfrutes mucho la jubilación!!!!. Un fortísimo abrazo.

  • Henry ChesbroughNo Gravatar

    I enjoyed being a colleague with you, Marcel, during my years at Esade (2010-2019). One happy memory was when I came to visit you in your office, and discovered your book, Strategic Decisions: The 30 Most Useful Models. To my delight, Open Innovation was included in the book. To my even greater delight, the treatment of Open Innovation was accurate and insightful. This showed me how skilled you were in finding important ideas out in the world, and then making them even more helpful and relevant through your interpretation of them.

    I saw this again when I organized the 2016 version of the World Open Innovation Conference at Esade. With your help, I was able to take the organizers of that conference to Ferran Adrià’s lab in Barcelona, and then to a dinner at his brother’s restaurant. These are experiences that outside academics could never hope to access. But with your intervention, we were able to create a memorable experience to thank the organizers for their hard work. And then you led a session with Adrià during the conference that showed that Open Innovation was not simply some account of high tech firms in Silicon Valley. Openness could infuse passion into humble industries like restaurants, and innovation could be a fundamental driver for Catalan cuisine. Never copy!

    We also worked to apply insights from El Bulli and Adrià in the Challenge for Business Innovation, where I brought teams from UC Berkeley to participate in this competition. My students were amazed with Barcelona, and excited to test their skills against creative and energetic students from Barcelona and other countries in Europe.

    Now we continue to work together to bring the insights from El Bulli and Adrià to Open Innovation. With luck, we will have a wonderful paper together with our colleagues Silviya Svejenova and Ivanka Visnjic sometime next year. Congratulations on 39 years of academic excellence, and I wish you a well deserved retirement!

  • MPAZ CLAVERIANo Gravatar

    Marcel, recordo amb gratitud que comptessis amb mi per col·laborar en el pla estratègic. Va ser una gran oportunitat poder ser allà, veure com ho impulsàveu, escoltar les reflexions i viure de prop com s’enfocava cada idea i cada dada per construir una visió clara i alineada.

    Gràcies per la confiança i per fer-me partícip. No només per tot el que vaig aprendre, sinó per la manera com ho vam viure i gaudir. Amb tot el nivell d’exigència que el repte suposava, sempre ens vas transmetre serenor, proximitat i confiança. Per això, no puc recordar aquells mesos sense un somriure. El mateix somriure que ens oferies a cada trobada, quan revisàvem la feina, i que encara avui precedeix les teves preguntes sinceres sobre com em va tot, quan ens retrobem.

    Et desitjo tot el millor en aquesta nova etapa, Marcel. Espero que ens continuem trobant. Una forta abraçada!

  • Mar VilaNo Gravatar

    Me’n recordo de mil coses, després de tants anys…! El curs de formació per formadors és el fil de molts d’aquests records. Vaig participar-hi quan feia pocs anys que era a ESADE. Compartir reflexions amb tu, en Michel Fiol i un grup de professors, va ser una oportunitat que he valorat molt en diferents moments. I en concret, del curs, el silenci és el que m’ha fet pensar més vegades, preparant classes pero també en moltes altres situacions. He recordat el curs quan he pensat en la formació de nou professorat, o en com ajudar a millorar a professorat, i darrerament quan vàrem fer la sessió amb en Michel ara fa pocs mesos presentant el teu llibre.

    Moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat durant aquests anys! la teva manera de treballar, de conversar, d’escoltar, deixa una gran empremta a l’escola. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa!!! Una abraçada

  • María José De La MazaNo Gravatar

    Marcel!! Cuántos recuerdos me vienen a la mente cuando pienso en ti. El primero, sin duda, son tus maravillosas clases cuando hice el EMBA. En aquel momento, no era del todo consciente de lo que ESADE llegaría a significar para mí, ni de todo lo que iba a aprender de un gran maestro como tú.

    Cuando empecé mis andares como profesora colaboradora por ESADE, recuerdo que Pedro Parada me dijo: “MJ, ven a las clases de estrategia con los jóvenes del BBA, tú nos cubres a Marcel, a Ignasi, a Carlos y a mí y cuando no lo necesitemos puedes entrar en las sesiones que tu decidas.” ¡Vaya reto, cubrir a las primeras espadas de ESADE!. Lo que realmente me sorprendió fue entrar en vuestras clases y ver cómo todos transmitíais los mismos conocimientos con estilos y métodos completamente distintos, únicos. Fue una lección magistral de diversidad pedagógica.

    Tus clases, en particular, me marcaron profundamente. Empezabas con las noticias del día, preguntabas a los estudiantes, y poco a poco ibas hilando una con otra como si todo formara parte de una coreografía perfecta. Cada sesión era como un baile en el que todo encajaba. Y lo más fascinante es que lo conseguías una y otra vez, clase tras clase, sin perder nunca el hilo. Me sigue asombrando tu sabiduría y tu humildad con la que haces sonar esa música celestial de la estrategia, conectándola con la realidad de cada día.

    Como te decía, no imaginaba entonces lo que ESADE acabaría siendo para mí. Poco a poco me fui adentrando en este mundo apasionante de la docencia, siempre con esa “mano invisible” que lo sostenía todo: la tuya. Hace poco nos invitaste a Emma, Esteve y a mí a participar como ponentes en el evento de Esade Alumni que tú mismo organizaste: “De directivo a profesor”. Quiero que sepas que ese paso “a profesor” no habría sido el mismo sin tenerte como compañero de viaje, con tu ejemplo constante, tus preguntas incisivas y esa forma tuya de hacer reflexionar sin imponer nunca.

    El día del evento, recordamos una anécdota que nunca olvidaré: cuando me dijeron que tenía que ir a Sevilla a sustituirte en un módulo de cuatro días de estrategia. ¡Qué presión! Sustituir a uno de los grandes referentes de ESADE… Lo que no sabía es que nadie quería que Marcel fuera sustituido —y no me extraña—. Cambiar a un gurú por alguien desconocido era un reto mayúsculo. Pero fue también una oportunidad que me dio fuerza y confianza, y que te debo, en gran parte, a ti.

    Has dejado huella allí donde has estado. Siempre trabajando desde la innovación, con una manera única de comunicar, de enseñar, de conectar. Eres, sin lugar a dudas, el Maestro de los Maestros. Marcel, gracias por tu apoyo, tu sonrisa, tu tiempo y ese saber hacer tan tuyo que convierte lo difícil en sencillo.

    ¡Mil gracias por ser como eres!

  • Alex Fernández de CastroNo Gravatar

    Es un plaer i un honor escriure aquestes línies, amb motiu de la jubilació del Marcel Planellas. S’ha de reconèixer i correspondre la generositat dels companys de feina oberts, savis i empàtics, i en Marcel n’és un exemple paradigmàtic.

    Me’n recordo que, a començaments del 2014, estava molt amoïnat, buscant qui em publiqués un llibre que havia escrit sobre «La Masia», un quadre de Joan Miró que Ernest Hemingway va comprar el 1925 com a regal per a la seva primera dona, Hadley Richardson. Jo agafava cada matí la llençadera entre el campus d’Esade a Pedralbes (Barcelona) i el de Sant Cugat. Un dia, xerrant amb l’Alfred Vernis, li vaig parlar del meu llibre i de la meva frustració, perquè «només» una editorial (Publicacions de la Universitat de València) havia mostrat interès per publicar-lo. L’Alfred em va recomanar que parlés amb el Marcel, i aquest em va posar de seguida en contacte amb Javier Nieto. En Javier, qui coneix bé el panorama editorial a Espanya, em va recomanar que no ho dubtés més, i que comfiés la publicació del meu llibre a la Universitat de València.

    El llibre va ser publicat el 2015 i presentat a la Fundació Joan Miró de Barcelona a començaments del 2016. El nom del Marcel va quedar degudament inclós (juntament amb el de l’Alfred i el de Javier Nieto) en els agraïments.

    Jo vaig començar a col.laborar a Esade mitjançant el Departament d’Idiomes, com a professor d’espanyol per a estrangers, el 1999. Ara cada vegada col.laboro més amb el Departament de Ciències Socials, i el meu paper com a professor de llengua es cada any una mica més petit. El 2014, però, encara coneixia poca gent fora d’Idiomes, i em sentia bastant desconnectat d’altres departaments. A Esade pots treballar-hi tota una vida i no conèixer massa gent, si no tens la curiositat o inquietud d’obrir-te als demés, i aprofitar les infinites sinergies que hi poden tenir lloc. Sortosament, jo mai no he dubtat a demanar ajuda o explorar possibilitats fóra del meu cercle més proper, i també per sort, he pogut coincidir amb persones com el Marcel, obertes i disposades a ajudar a qualsevol, vingui del departament que vingui.

    Han passat 10 anys d’ençà de la publicació del meu llibre. Des de llavors, el 2017, Universitat de València va publicar un llibre més breu, amb entrevistes i viatges que vaig fer mentre em documentava per escriure el primer, i poc abans de la pandèmia, el Mas Miró de Mont-roig, casa d’estiu de Joan Miró a Mont-roig del Camp (Tarragona) i objecte de «La Masia», es va convertir en una casa-museu que val molt la pena visitar, on també vaig tenir el privilegi de parlar del meu llibre.

    Tot això hagués estat molt més difícil, potser impossible, sense la petita empenta d’en Marcel.

    Em complau pensar en les infinites causalitats posades en moviment per persones tan altruistes i desinteressades com ell, i m’acomiado amb el convenciment que, fora d’Esade, en Marcel continuarà ajudant a gent amb idees i ganes de dur-les a terme.

  • Xavier VilaNo Gravatar

    Estimat Marcel. M’en recordo………….. de tantes coses que és difícil trobar-ne només una. La teva manera pausada d’entendre els negocis i la vida en general dona confort i tranquil·litat a tothom qui t’escolta, jo inclòs, per descomptat. El teu compromís amb la business education, amb la qualitat i la innovació, juntament amb el teu desig de veure els teus alumnes triomfar, és una de les virtuts més grans d’un «profe». Recordaré aquests moments amb molt d’afecte i gratitud.

    Recordo una pila de dinars en què vam compartir moments vitals i professionals molt intensos, tant a Madrid com a Barcelona. Assumir responsabilitats noves, per les dues parts, no sempre és fàcil, més encara, quan vivíem en plena crisi del 2008 i queia «foc real» sobre tots els negocis, escoles incloses.

    A l’aula hem compartit sessions i moments interessants, fins i tot divertits. Hem tingut participants amb qui després he coincidit i he seguit professionalment. Un, en concret, fins i tot va passar a la política i va ser alcalde d’una gran ciutat espanyola (no diré quina) i després va tornar a l’empresa. Sempre que el veig s’enrecorda de la sessió que vam fer plegats tu i jo a Madrid, com a directiu invitat. Una sessió en què no va faltar l’humor i la sana competitivitat entre empreses del mateix sector. Jo, per si de cas, quan començo una sessió sempre dic: ¿»Hi ha algú del Banc de Santander o parents propers entre els assistents?» Si la resposta és no, dic: «Millor, així no tindré cap alumne que se m’enfadi», i si la resposta és sí, dic: «Millor, així puc interaccionar amb els alumnes». Fa massa anys que treballo a la competència….. Aquell dia estàvem tots molt distesos i vaig continuar «rajant al 100% sobre el vermell»: frases célebres del Botín (epd) contra el món de la innovació: «Lo que no son cuentas son cuentos», etc. Això sí, amb molt rigor acadèmic :)). Aquell dia, però, el que va passar és que jo no sabia que acabàveu de fer un cas sobre el Santander on justament ell era el bo i sortia com a «best in class» en una pila de temes. El millor és que tu, molt discretament, no vas dir res ni vas evitar que continués amb l’argumentari crític. Això se’n diu respecte, amistat, tolerància i fair play. L’exalcalde, és clar, treballava a un banc també competidor com jo; per això s’ho va passar tan bé.

    També va ser especialment interessant un altre moment en què estàvem dissenyant un nou model de negoci on les entitats financeres, des de les àrees d’innovació, volíem traspassar fronteres tradicionals i entrar de ple en altres sectors, des de la biotecnologia fins a l’entreteniment o a l’executive education. Així vam poder pensar plegats com encaixaria un partner no acadèmic a l’acadèmia per arribar a totes les pimes. Tu no vas dubtar a veure una oportunitat per a tots enlloc d’una amenaça. Com tants d’altres projectes, al final, molts es queden al «fridge», però només dissenyar-ho i pensar-ho és un gran aprenentatge per a tots.

    Sempre ha estat un plaer compartir idees i aula. Puc dir que tant en el que escrius com en el que dius coincidim en el 99%. En fi, Marcel, estic segur que facis el que facis t’anirà bé i tothom que et conegui copsarà aquesta manera de fer i de ser, de John Wayne: «el hombre tranquilo».

  • Ferran Ramon-CortésNo Gravatar

    Estimat Marcel, ens vàrem conèixer com a membres de la junta d’ESADE ALUMNI, en el mandat de Germán Castejón, tu com a membre de la Junta Directiva, jo com a Convidat Permanent. Ens vàren donar la responsabilitat d’editar la revista d’Alumni, i allí vaig descobrir-te, en les nostres reunions d’edició, i en els cafès pre o post que preniem junts. Et vaig descobrir com una persona intel·ligent, estratègica, detallista, serena, amic dels teus amics, i amb un gran fons. Vaig tenir ocasió d’escriure-t’ho en la dedicatòria d’un dels meus llibres que vaig presentar a ESADE amb el teu recolzament.

    Però l’anècdota que vull plasmar, que potser no recordis però que a mi em va marcar, va ser quan em vas demanar que en nom dels antics alumnes d’ESADE fes una intervenció a l’acte de graduació d’una promoció. M’ho vas demanar perquè formava part de la promoció que feia aquell any 25 anys d’antiguitat.

    Recordo que et vaig preguntar on es feia, i em vas dir «a l’auditori». Jo havia fet presentacions a l’auditori d’ESADE, així que no em vaig preocupar. Vaig preparar el meu discurs, que vàrem comentar, i aquell mati, em van trucar del departament de comunicació d’ESADE per recordar-me l’acte. I em van dir: «recordi, carrer Lepant 150». Jo vaig demanar: «De quin Auditori parlem?» i em van respondre: «del de Barcelona. Tenim 1.200 convidats». Em volia morir. Allò escapava a les meves possibilitats. Però no tenia escapatòria. Hi vaig anar, i recordo que vaig buscar el teu suport. Tu em vas tranquilitzar, «sortirà be» em vas dir. I quan em dirigia a l’estrada, vem creuar una mirada de complicitat. I va sortir be, molt bé.

    I ho explico perquè crec que representa molt bé com saps acompanyar la gent. Com t’impliques, com la cuides. Ets un gran company de viatge de la vida, i dones molt a tothom. Ha estat un plaer aprendre de tu i compartir amb tu. I espero que el viatge sigui encara molt més llarg.

  • Enric R. Bartlett CastellàNo Gravatar

    Benvolgut Marcel!. Me’n recordo que t’he tractat, al llarg dels anys, en tres de les teves condicions a Esade: professor, del curs de formació per a formadors, fent tàndem amb Michel Fiol i Andres Cuneo; com a secretari general, en el temps que vaig estar degà de la Facultat de Dret i com a president del claustre i col·lega. De fet, cronològicament, l’ordre seria l’invers.

    En totes tres he apreciat la teva manera de dir pausada, amb la velocitat justa, per fer-te entendre, com invitant al destinatari a participar, si volia, dels teus pensaments. En alguna situació d’aquelles controvertides de les que acabaven a la taula del comitè executiu, vagi valorar que no afegies tensió, sinó que miraves d’objectivar el problema i cercar solucions que fossin acceptables, i per tant efectives, per a la majoria. Quan jo freqüentava el Parlament de Catalunya, com a compareixent, era en legislatures posteriors a la primera, en que tu vas tenir acta de diputat; però el tracte a Esade que abans descrivia, em va fer pensar que devies haver estat un bon parlamentari.

    Del curs de formadors només puc fer lloances, vaig aprendre unes quantes coses, importants, que desprès he aplicat amb més o menys fortuna. Et desitjo llarga vida i felicitat en la futura etapa. Abraçada!

  • Xavier BusquetsNo Gravatar

    Estimadíssim Marcel. Vull aprofitar aquesta oportunitat per compartir alguns dels records que tinc del temps que hem passat junts. Quan penso en tu, em ve al cap immediatament la teva extraordinària capacitat per combinar l’educació rigorosa amb un tracte cordial i atent.

    Un dels moments que més recordo va ser aquella sessió en què discutíem un cas sobre el Santander. La teva iniciativa de convidar el president del banc, Emilio Botín, per a poder dialogar directament amb ell sobre el cas, va ser una demostració més de la teva capacitat per apropar l’acadèmia a la realitat empresarial i de la teva gran visió. Els debats sobre casos han estat sempre estimulants i, sense dubte, van enriquir la nostra manera d’entendre el món empresarial.

    També recordo les presentacions dels teus llibres, que sempre anaven més enllà del simple acte acadèmic. Tu els feies viure, creant un espai de reflexió profundament interessant. La teva capacitat innovadora va quedar clara en moments com aquell en què vas portar a Esade al Ferran Adrià, un gest que va marcar una fita a l’hora d’introduir la creativitat i la innovació al món de l’educació.

    Per sobre de tot, la teva educació i bones formes han estat una referència per a tots. Ets una persona cultivada, amb una gran passió per l’acadèmia i un profund amor per l’excel·lència. La teva influència no només ha estat en l’àmbit acadèmic, sinó també en la forma en què et relacionaves amb les persones, sempre amb un tracte afable i respectuós.

    Han estat uns altres temps, però aquesta és una empremta indeleble. Et desitjo una nova etapa plena d’èxits i satisfaccions. Estic segur que continuaràs aportant la teva saviesa i bon judici, com sempre ho has fet. Molta sort per al futur, Marcel.

  • JOAN RAMISNo Gravatar

    Estaré sempre molt agraït a en Marcel per la seva rebuda a ESADE. Tant en Marcel com molts altres (en Joan Manel, en Joan, en Miquel Àngel, na Rosa, etc.) em vàreu fer sentir com a casa des d’el primer minut. Era un altre món que girava en torn al restaurant de l’edifici 1, animat sovint pels post-partits dels dilluns migdia; i la sempre interessant discussió de qualsevol tema d’actualitat que en Paco, Manel, Josep Maria, Marcel i molts altres sabien conduïr de forma magistral. Per altre banda, com que ben aviat vaig començar amb responsabilitats de gestió de departament, també Marcel i Montse, foren sempre una gran font de bons consells.

    D’el curs d’en Marcel i d’en Michel sempre m’ha quedat, i he seguit aplicant, un dels diversos mètodes que compartien amb nosaltres. En concret, aquell que consisteix en posar en paral.lel els aprenentatges que generen els alumnes i els aprenentatges que ha generat amb anterioritat el professor. I així fer jugar als estudiants al següent joc: “Quins aprenentatges vostres no ha reflexat el professor? I quins aprenentatges del professor no heu reflexat vosaltres? Au idò, vos posau ara en grup, i reflexionau 15 minuts sobre aquestes diferències”. Comme quoi, Michel i Marcel, així arrodonim el procés d’aprenentatge.

    Entraré també al món de les sabates, tal com ha fet en Jordi, tema curiós que també ens ha unit amb en Marcel. Per Inca, tot són sabates (“eren” de fet, a l’actualitat poca cosa queda), i els grans empresaris solien emprar una expressió: “Bon gènero” que literalment es referia a la matèria prima, però que socialment s’utilitzava per indicar amb admiració algo que excedia les expectatives. De la mateixa forma, Marcel, tu sempre has superat les expectatives. I com que encara em quedaria curt, cal dedicar-te una altre expressió adicional de les nostres terres: Ser un “Senyor”. Darrera d’aquesta paraula no només hi havia un sentit d’admiració sinó també un sentit de gran coherència vital: Una persona que sap qui és, que actúa de forma consistent, i que es converteix així en exemple i referent.

    Sempre s’apren de tothom, i de tú Marcel una mica més… I, si m’hagués de quedar amb una virtut teva, triaria la de saber escoltar. Està en gran competència amb la generositat que comenta en Carles, i dubto encara entre les dues… , però així i tot em quedo amb el saber escoltar. Res, esper que tot provi molt bé en començar la nova etapa, i que dita etapa obri noves oportunitats, i qui sap, potser poguem col.laborar, amb calma i “ben a poc a poc”, en algún nou projecte que sigui, dins la teva línea, innovador i engrescador. Una forta abraçada!

  • Jonathan WarehamNo Gravatar

    Gracias por tu amable profesionalismo a lo largo de los años, Marcel. Tus contribuciones a ESADE han sido significativas. Aunque no trabajamos directamente con mucha frecuencia, disfruté tenerte como compañero. Siempre aprecié tu sentido del humor. Te deseo lo mejor en esta nueva etapa de tu vida. Estoy seguro de que encontrarás satisfacción en muchos nuevos proyectos. Mis más cálidos saludos, Jonathan

  • Nicolas DelhommeNo Gravatar

    Estimado Marcel. Me acuerdo del viaje de vida que compartimos durante la definición e implementación del plan estratégico de ESADE. En ese ejercicio -desde mi perspectiva como consultor- descubrí tu liderazgo colectivo, orientado a asegurar un plan ambicioso y riguroso, capaz de lograr el compromiso de todos los grupos de interés de ESADE. He de decirte que la metodología que definimos me permitió, posteriormente, adaptarla en otras industrias con el mismo éxito.

    Me acuerdo de lo inquieto que eres, siempre con proyectos, buscando aportar nuevos conocimientos al mundo del «management». Desde entonces, he tenido la oportunidad de leer y debatir contigo dos de tus libros: «El libro rojo de la innovación» y «La inteligencia situacional en la formación de adultos». Además, recuerdo nuestras conversaciones apasionadas sobre la auditoría del proceso creativo y los casos fascinantes que estabas desarrollando sobre el «City Football Group» y el «Hospital Sant Joan de Déu».

    Eres el tipo de persona que uno sueña tener cerca, por tu proximidad, tu generosidad y todo lo que me has aportado en cada uno de nuestros encuentros. Muchas gracias por todo. Te deseo una jubilación tan apasionante como ha sido tu vida profesional. Un fuerte abrazo, Nico.

  • María CorrederaNo Gravatar

    Fue un placer comenzar el EMBA contigo, Marcel. Guardo muy buen recuerdo de aquellos primeros días: las clases, las conversaciones en los pasillos, la energía del inicio. Todavía recuerdo el primer módulo sobre estrategia y cómo, al finalizar la segunda clase, nos dijiste: “Ya solo nos queda una sesión, porque esto del EMBA pasa muy rápido, así que aprovechadlo.” Y así ha sido.

    Cuesta creer que ya estemos en la recta final. Ha pasado volando. Tu consejo personalmente, ha sido una frase que he repetido mucho estos 18 meses, y ayudó a tomar conciencia del valor del tiempo y de la intensidad de esta experiencia. Me quedo con esa reflexión: la importancia de vivirlo todo siendo plenamente conscientes de lo que tenemos delante.

    También la importancia de la estrategia y cómo ésta debe estar conectada con lo externo, con el entorno, pero mucho más importante, cómo debe estar conectada con lo interno, con la cultura. Y cómo desarrollar nuestro olfato empresarial, nuestra intuición para poder avanzar.

    Además, tu invitación a aprender constantemente de lo que ocurre fuera, a recabar información, a estar atentos al entorno y a la gente que nos rodea, es un punto clave. Tu enfoque en formato Foro, que invita a compartir, leer y aprender continuamente nos ha enseñado que podemos aprender constantemente de lo que ocurre a nuestro alrededor y fomentar el conocimiento en todo momento.

    Y, por supuesto, tu accesibilidad en todo momento, siempre dispuesto a acompañarnos y guiarnos, ha sido fundamental para hacer de este camino algo mucho más enriquecedor. Gracias por acompañarnos en este viaje y te deseo todo lo mejor en esta nueva etapa súper merecida

  • Helena NayaNo Gravatar

    Estimat Marcel, és un honor poder escriure unes paraules en aquest moment tan especial per a tu. Durant anys havia sentit parlar molt bé de tu des de l’oficina d’Esade Alumni, i finalment vaig tenir la gran sort de coincidir amb tu a l’EMBA, ni més ni menys que a la primeríssima sessió d’estratègia!.

    Recordo com vas destacar i insistir la importància del context i de l’entorn, i ho he tingut en compte durant tot el programa!!. A més, vas tenir l’amabilitat d’explicar-me tota la història de la casa (Esade): em va ajudar a entendre millor l’estratègia de la institució i el seu esperit. Deixes un llegat immens i molt valuós. Una forta abraçada!

  • SARA CONTRERASNo Gravatar

    Estimat Marcel. Tot i que ja fa uns cursos que no coincidim treballant plegats en els Executive Masters, sempre tindré un molt bon record de les teves visites al nostre despatx. Sempre ha estat una delícia poder saludar-te i intercanviar unes paraules amb tu sobre el perfil dels alumnes, el tarannà del grup… o qualsevol altre tema no necessàriament vinculat als nostre dia a dia. En qualsevol cas, sempre ens arrencaves somriures i la certesa d’haver compartit un moment en molt bona companyia.

    També guardaré molt bon record de la teva participació com a co-padrí de graduació d’una promoció de l’EMPA. La teva ajuda va ser cabdal, i el teu acompanyament valuossíssim. El nostre guest speaker ens va deixar enlluernats. Quin luxe!

    D’altra banda, et confesso que em va fer molta il·lusió saber que tenim familiars/amics en comú… i espero que això em permeti saber com et va en la nova etapa que estàs a punt de començar. Naturalment, confio que ens segueixis visitant de tant en tant, ni que sigui per poder seguir compartint una xerrada distesa i uns somriures.

    Et desitjo molta felicitat en la teva jubilació. De ben segur que et permet encetar nous i apassionants projectes. Una forta abraçada!

  • Mercedes SeguraNo Gravatar

    Querido Marcel, recuerdo con mucho cariño aquellos primeros años del SEP (hoy AMP), que yo dirigía en Madrid, cuando Eugenia y tú veníais a dar clase. Siempre sereno, elegante, y ameno, a los participantes les gustaban mucho vuestras sesiones. También Andrea, que fue alumno tuyo, tiene un buen recuerdo de tus clases. Después, cuando publiqué «¡A escena!», fuiste muy amable y me ayudaste en lo que pudiste. Te lo agradecí en su momento, y qué bien tener otra oportunidad de darte las gracias. Espero brindemos por esta nueva etapa en algún chiringuito del paseo próximamente… Abrazos!

  • Jay RaoNo Gravatar

    Dear Marcel. Firstly, congrats on a great academic journey filled with numerous accomplishments!

    We met for the first time in 2004 when Eugenia Bieto, Alberto Gimeno & you had brought ESADE students to Babson. You both invited the faculty director of the program, Neal Thornberry – corporate entrepreneurship expert & my mentor – to be the keynote speaker for the X Jornada Anual of ESADE Alumni. Neal was not available for that day. I remember very clearly, we were all at lunch when you invited Neal. Neal then turned to you both and said, «You should invite this young man. He knows all my material.» You all took a gamble on an un-tested junior faculty and invited me to be the keynote speaker. Not sure if you remember, you sat with me for more than an hour and prepped me before the keynote. I recall, you even asked me to start by saying «Bona tarda!» and «Força Barça!». I thank the three of you for that initial invite and the start of a long beautiful relationship I’ve had with ESADE and Spain and most importantly, life-long friends. For years, I visited ESADE and taught in executive programs with Alberto Gimeno, Jaume Hugas, Camelia Ilie, and others in both Barcelona and Madrid. While I visited often, my greatest regret has been not to have spent a sabbatical at ESADE. Perhaps it will still happen!

    I wish you all the very best in your next journey! I am sure that you will be as productive as ever! Hope to see you soon my friend!. Un fuerte abrazo!. Jay

  • Albert March, Josep M. Contijoch, Ariadna PadrósNo Gravatar

    Benvolgut Marcel,

    Estem molt contents que ens hagis acompanyat i ajudat a créixer professionalment al llarg de ben bé 15 anys ( o més!): primer a la nostra etapa com a USIP, després com a DIPQA, CEI i, finalment, com a l’actual CTL. I parlem realment d’ajudar-nos a créixer perquè la teva aposta constant per a la innovació pedagògica i les iniciatives que ens proposaves ens han obligat a desafiar-nos contínuament i a anar sempre un pas més enllà.

    Hem gaudit molt de les teves visites al despatx per compartir-nos noves idees, propostes i iniciatives que volies implementar a l’aula, donant-nos així l’oportunitat de construir-ho conjuntament.

    Projectes com el «Creativity for Business Innovation Challenge (C4Bi)» o la teva aposta pels casos multimèdia —com el de «Ferran Adrià y la transformación de elBulli» — són només alguns exemples que et defineixen com un professor innovador amb qui ha estat una sort poder treballar i col·laborar.

    Recordem com cuides fins al més mínim detall les teves presentacions, amb una atenció especial al contingut, al storytelling, al disseny gràfic i visual, i a la incorporació de recursos audiovisuals que fan que les teves classes i ponències siguin especials i inspiradores, sempre pensant en l’alumnat.

    I tot això sense perdre mai la teva serenitat, el teu somriure i la calidesa humana. També volem posar en valor la teva humilitat a l’hora d’escoltar-nos i deixar-te guiar, així com el teu agraïment sincer que mai ha faltat. Totes aquestes virtuts et fan un bon exemple dels valors propis de la comunitat Esade.

    Moltes gràcies per tot, Marcel. Molta sort en aquesta nova etapa i una forta abraçada. Et trobarem a faltar!

    Albert, Josep M., Ariadna

  • Constance Lütolf-CarrollNo Gravatar

    I remember when I first met Marcel Planellas in June 1986, nearly forty years ago. A mutual friend, ESADE Professor Montse Ollé introduced him to me by saying he was the youngest member elected to the first Catalan Parliament from 1980-1984. I was duly impressed.

    After serving in Parliament, Marcel joined the Cámara de Comercio de Barcelona (Chamber of Commerce of Barcelona), where from 1984-1986 he became an expert in a nascent service area: the creation of new ventures. The desire and passion to create educational resources to help entrepreneurs was instrumental in launching Marcel’s career at ESADE. His work with startup entrepreneurs guided much of his later research, writing, teaching, consulting, and choice of board activities.

    I wish to share some of my recollections of our very early days as new assistant profs at ESADE in those years. In the summer of 1986, Marcel and I were members of the Departamento de Política de Empresa (Business Policy Department), led by a widely beloved and admired ESADE professor, Paco Vilahur. I had joined ESADE in April, just two months before Marcel. We were both young professionals, trying to find our way in academia. We shared the same “pasillo”, or office corridor, in Edificio 1 and we had the same secretary, Carmen Romero.

    Back then Montse was good friends with Manuel Ludevid i Anglada, an economist, writer and ESADE faculty member in the Department of Social Sciences. The two of them had collaborated and created a pioneering course on how to launch one’s own business, funded by the Consejo Superior de las Cámeras de Comercio (the Superior Counsel of the Spanish Chambers of Commerce). Participants in the course came from 43 different Chambers of Commerce from across Spain and it was a great success. The contents of the course became the basis for the first edition of their book «Como crear su propia empresa: Factores clave para el éxito» or How to Create Your Own Business: Key Management Factors. If memory serves, it was first published around 1989. The book was a series of guided questions and checklists designed to help entrepreneurs creatively dream up new ideas and business strategies to create new ventures, and to help entrepreneurs put their ideas into practice successfully.

    Montse had asked me to join this small team of Manuel and Marcel Planellas, as I had done my undergraduate degree at UC Berkeley and my MBA at Stanford, where Silicon Valley entrepreneurship was blossoming. I was very glad for the chance to participate. We four were keen on helping entrepreneurs create new businesses, as we knew that jobs and economic growth for Spain would eventually follow. The three “M’s” – Montse, Manuel and Marcel – adopted me into their group and made me feel welcome and appreciated when I was feeling very insecure and uncertain about my abilities to teach in Spanish.

    The first challenge the team faced was to design custom training courses for local “Agentes de Desarrollo Local” or “Economic Development Promoters”. The role of agents was a new staff function being created and funded by various local municipalities in Catalunya. The courses were aimed at training the promoters who in turn would be counseling potential entrepreneurs asking for help with their startups. It was a novel initiative in its day. The second activity we worked on was to create and teach several entrepreneurship courses for the new Parque Tecnologico del Vallés, an incubator for innovative high-tech businesses where Montse was also working as a director. The Barcelona Metropolitan Agency for Economic Development funded our ESADE courses as well as the Technological Park, which was meant to attract new high-tech businesses to the Greater Barcelona area.

    Fast forward to May 2025, and it is easy to see that Marcel has accomplished much over his career. His long list of published academic papers, books, cases, and general business articles is notable. He and Montse embedded entrepreneurship into the core curriculums of ESADE’s key degree programs as mentioned by others in these tributes. Part of Marcel’s legacy for which he will be remembered are his in-depth longitudinal studies of innovation processes and writing about them in a form which is accessible to the public.

    My favorite book of Marcel’s is one his latest, «El Libro Rojo de la Innovación» (the Red Book of Innovation) published in 2021 by Penguin Random House. It is a delightfully creative and thoughtful exploration of innovation processes and key strategy models. In the book, the conductive storyline is the innovation system developed by Michelin star chef Ferran Adrìa and his team in the elBullirestaurant and el Bullifoundation. It is captivating for its fluid prose and its insightful descriptions of the leading protagonists of strategy and innovation theories, models and concepts. The draw of the book is that it gives the reader a practical way to conduct a systematic innovation “audit” of a business. It uses wonderful drawings, photos, reflective questions and useful checklists to illustrate how to conduct such an innovation audit using as an example the life work of Ferran Adrià and his team.

    In closing, I will always be grateful for Marcel’s friendship, our many lunches together, his good listening skills, his encouragement, and his abilities to coach and develop many new professors who joined ESADE. He patiently explained to me the mysteries of ESADE when I often wouldn’t understand what was going on in our beloved institution. He selected and hired well when he was Department head of what is now the Strategy and General Management Department. He served in leadership roles under Director General Carlos Losada when he was appointed to Secretary General. The faculty elected him President of the Senate (Claustro). Finally, many of us will remember gratefully that Marcel was the one who founded the ESADE Entrepreneurship Institute thirty years ago along with the Grupo de Investigación en Iniciativa Empresarial (GRIE), which produced many notable research papers and sponsored conferences and speakers on entrepreneurship.

    Marcel, my colleague and friend, I wish you well as you begin this new stage of your life, that of being a retiree. Enjoy the freedom.

  • Joan Masip VidalNo Gravatar

    Estimat Marcel.

    Imagino que tots tenim referents en el nostre camí a la vida, de petits són els pares i a mesura que anem creixent anem incorporant figures que ens guien en aquest trajecte. En el meu cas, el meu camí s’ha explicat en una important mesura per la teva figura. Gràcies a la teva manera d’educar, has estat capaç de despertar en mi la curiositat d’aprendre, la capacitat d’infraestimar els límits del dia a dia i fer-nos creure, que mai s’ha de tenir vergonya de picar a una porta i de somiar fort, a vegades, els somnis es poden complir. En l’actualitat, visc el meu somni i no podia deixar passar l’oportunitat d’agrair-te, de nou, el teu suport durant tot aquest camí.

    Moltes gràcies pel teu temps, la teva ajuda desinteressada i per sempre pensar a millorar el teu voltant.

    El teu llegat educatiu es veurà reflectit en publicacions, llibres i intervencions en fòrums de renom, però la teva ombra, quedarà per sempre a través de tots els teus alumnes, que d’alguna manera, et durem dins.

    Moltes gràcies, professor

  • angelNo Gravatar

    Jo he conegut a Marcel en tres fases diferents, totes importants per a mi (i ambdós culés). La primera va ser com a estudiant de doctorat allà pel 2002. Marcel era un gegant de la estratègia en aquella època. Jo estava donant els primers passos acadèmics a Esade.

    Casi una dècada després, al 2010, amb el fitxatge d’en Javier Solana per Esade, en Marcel era el Secretari General de la escola. Vam col·laborar molt durant aquella etapa organitzant molts esdeveniments al voltant d’en Javier i la creació d’EsadeGeo.

    La tercera fase en la que vaig tenir el plaer d’aprendre d’en Marcel va ser al voltant del 2015. En aquella època jo estava en ple aprenentatge i desenvolupament com a un jove professor. Llavors, Esade aconsellava als professors incipients desenvolupar les capacitats docents via diverses dinàmiques. Una d’elles era escollir un professor establert i que et fes de «coach» durant les teves classes. Jo vaig escollir a en Marcel. Va aguantar unes quantes de les meves classes i em va fer millorar moltíssimes coses de la docència. Des de trucs pràctics fins a elements estructurals.

    En Marcel es un referent, un company i un amic. Gràcies!

  • Xavier Mir de la FuenteNo Gravatar

    Apreciado Marcel. Enterado de que este será tu último curso académico en nuestra querida Escuela después de toda una vida dedicada a la docencia en esta Institución y con una trayectoria más que relevante , te escribo estas líneas para antes que nada agradecer la cariñosa manera con que me “acogisteis” ,hace ahora exactamente 20 años , un grupo de ilustres Profesores (Xavier Mendoza, Montse Olle, Pedro Parada y tu mismo) en el Departamento de Dirección General y Estrategia de Esade cuando yo era un Directivo que pretendía añadir la experiencia en docencia a sus competencias

    Recuerdo ( Me’n record) muy especialmente del curso de “ formación de formadores” que junto con otro ilustre , Albert Gimeno, nos hicisteis a un grupo de colaboradores académicos de nueva hornada ( Andreu Puig, Carmen Martínez, Elena Pons …) que me ayudó enormemente a entender como un Practitioner como yo ( 30 años en Gestión de Empresas) puede trasmitir con alto impacto su experiencia profesional a alumnos de diferentes programas en los que he tenido el privilegio de participar en estos últimos 20 años. Nunca lo olvidaré, ha sido una experiencia muy gratificante y tu ayuda fue clave.

    Yo en estos días cumplo 70 años y entro como tu en una nueva etapa personal y profesional , rebajando mi actividad ( después de casi 50 años de actividad en gestión y gobierno ) y concentrándome ahora en actividades «non profit». Como dicen …»the best is yet to come !!!».Desearte todo lo mejor en este nuevo capítulo y agradecerte sinceramente tu ayuda e inspiración. Disfruta de todas las celebraciones y homenajes merecidos que seguro tendrás en estos días. Espero poder verte pronto para darte un fuerte abrazo.

  • Virtuts AnguloNo Gravatar

    Benvolgut Marcel, és un plaer escriure unes paraules sobre tu i t’agraeixo que m’hagis convidat a fer-ho.

    Quan vaig començar l’EMBA, a la setmana intensiva inicial, vas ser un dels primers professors que vam tenir i em vas impactar per diferents motius. La teva posada en escena, tranquil·la i plena de saviesa, ens donava confiança als que ens estavem iniciant en el món del coneixement corporatiu i va ser un gran impulsor. També em va cridar l’atenció que els teus orígens, com els meus, estiguéssin a la facultat d’Història. Per a mi va ser un segon impulsor, perquè imaginava que la majoria de docents i companys d’ESADE venien de carreres com les enginyeries o econòmiques. Allò em va alleujar i em va animar a pensar que anava pel bon camí. De fet, sempre he pensat que Història és una de les millors carreres que hi ha, perquè dona una panoràmica socioeconòmia molt potent, que és una bona base, per exemple, per l’estratègia. I la tercera cosa que em va alegrar quan et vaig conèixer va ser que els dos tenim origens vallesans.

    Ets una persona generosa i disposada a ajudar, i això s’agraeix molt quan s’està als inicis d’un projecte. T’agraeixo molt que participéssis en un dels primers actes que vaig organitzar en el Club de les Indústries Culturals. Em va emocionar que acceptéssis la moderació, perquè vaig imaginar que donaries solidesa a la taula rodona, i així va ser. Si recordo bé, va ser un acte sobre les Tres Bessones, un producte cultural d’aquí amb molt èxit a nivell global que valia la pena conèixer.

    I per reblar el clau de la generositat, quan ens vam plantejar des del Club de les Indústries Culturals i Creatives de visitar el Bulli abans de la seva reobertura com a museu, no vas dubtar a acompanyar-nos i ser part activa. Va ser una activitat molt estimulant, tan per la teva classe sobre innovació (seguint la tesi del teu «Libro Rojo de la Innovación»), com pel dinar conjunt que vam fer, en el que ens vas documentar per la visita al Bulli. Quina gran experiència! Gràcies per dedicar-nos un dissabte a l’Empordà.

    En fi, només tinc paraules d’agraïment per la teva dedicació i interès a compartir coneixement. ESADE quedarà orfe d’un gran referent com a persona i com a docent. Desitjo que puguis aprofitar la teva nova etapa per gaudir al màxim d’allò que et faci més il·lusió. Una forta abraçada!!!

  • Clara Navarro ColomerNo Gravatar

    Estimat Marcel. Tinc tants records que ens vinculen… Però sens dubte en destacaria dos de ben diferents. El primer, aquelles aules de l’edifici 2 on per allà l’any 2003 (crec) vaig descobrir de la teva mà el que eren l’estratègia i la política d’empresa… Touchée! Vaig saber que aquesta seria la meva manera d’aportar als negocis, i així ha sigut, des d’una perspectiva holística, de visió general i estratègia…

    El segon és també en aquell edifici però uns 15 anys més tard, repensant l’estratègia de la Fundació Ship2B amb el Xavi Pont, la Maite Fibla, en Josep Santacreu, l’Ignasi Ferrer….Gràcies per tanta inspiració i per ser sempre una presència amable i positiva! Espero que disfrutis molt la nova etapa!. Una forta abraçada.

  • Pedro ParadaNo Gravatar

    Recuerdo cuando estaba intentando definir el tema de tesis de doctorado, me encontré con Marcel en las escaleras del edificio 2 (el redondo), le expliqué que me encontraba en un punto muerto, y le pedí consejo. Me sugirió un libro de Bain & Co. (“Profit from the Core”) que acababa de mencionar un invitado a la asignatura, hablaba de Adjacencies. Me lo leí y efectivamente me ayudó en la definición del tema. Después Marcel fue el supervisor de mi Tesis Doctoral.

    Recuerdo que yo era sólo uno del grupo de los doctorandos que estaba en fase de elaborar su tesis: Alberto Gimeno, Javier Nieto, José Ernesto Amorós, Eusebi Nomen, Maika Valencia, Manel Peiró y varios más. Marcel montó un seminario donde teníamos todos que compartir los avances que hacíamos, y con «escucha pasiva» oír los comentarios y sugerencias de los otros. Nos la pasamos muy bien y aprendimos el duro oficio de escuchar en el mundo académico. Este seminario que montó Marcel creo la dinámica positiva que nos permitió concluir la tesis a todos en forma y en tiempo (¡algunos más que otros en esto último!).

    Recuerdo cuando los profesores jóvenes en Esade participamos en el programa de formación de formadores con Michel Fiol y Marcel. ¡Vaya dupla de facilitadores! En mi generación estuvieron Luisa Alemany, Tamyko Ysa, Joan Rodón, Joan Ramis, Daniel Arenas, Mar Vila, entre otros. Nos pidieron hacer una mini clase de 5 minutos para darnos un primer feedback, y luego una de 20 minutos sobre un tema que nos apasione. Además de recibir el feedback sobre nuestra propia sesión, aprendíamos dando feedback a los demás y escuchando las observaciones que hacían Marcel y Michel. Fue un descubrimiento, de principios fundamentales de la docencia, de los perfiles de los colegas, y de una metodología efectiva para mejora de la docencia.

    Recuerdo años más tarde le pedimos a Marcel hacer una versión adaptada para profesores colaboradores, profesionales en activo que dedicaban una parte importante de su tiempo y energía a la docencia. Marcel lo lideró junto con Alberto Gimeno. Recuerdo que en aquella edición participaron Carmen Martinez, Carlos Trenchs, Ignasi Ferrer, Andreu Puig, Elena Pons, David Cabero, Jorge Calvo, Xavier Mir, Mónica Reig y Esteban Mogas, entre otros.

    Recuerdo cuando Marcel y Montse Ollé estaban lidiando con el desafío de socializar a los profesores internacionales que íbamos fichando, año tras año. Me pidieron que hiciera de «mentor» de Silviya Svejenova, nuevo fichaje a quien repatriábamos desde el Reino Unido. Fue una de las mejores experiencias que tuve, por la responsabilidad que conlleva y por la calidad humana y profesional de Silviya. ¡Fantástica profesora y aún mejor investigadora! Aprendí muchísimo de ella y del sentido de «collegiallity» en las universidades. Años más tarde conocí a su supervisor de tesis, José Luis Alvarez, quien se incorporaba a nuestro departamento. Comprendí que José Luis fue para Silviya lo que Marcel fue para mí como mentor.

    Recuerdo cuando CEMS despegaba, teníamos que diseñar asignaturas conjuntas con otra escuela de la red, además de un partner corporativo. Marcel me sugirió contactar con Jean Paul Larçon en HEC. Hicimos una asignatura conjunta de International Management de las mejores que recuerdo. Fue abrir la ventana hacia colaboraciones académicas internacionales en programas de formación. Una colaboración con HEC que he mantenido durante muchos años.

    Recuerdo cuando empezábamos a desarrollar programas conjuntos con Georgetown, después de la aproximación que hizo Jaume Hugas visitando GU un verano, y del encuadre estratégico posterior que le dio Xavier Mendoza. Un primer experimento fue diseñar un módulo de cierre de nuestro MBA Full Time. Marcel como director de departamento me pidio que lo coordinara. Invitamos un grupo de profesores de Georgetown (Paul Almeida, Cathy Tinsley, John Mayo, Lamar Reinsch) para trabajar con contrapartes en Esade (Luisa Alemany, Silviya Svejenova, Josep Franch, Xavier Mendoza) en el módulo residencial final de nuestro MBA, el primer ”capstone” que hacíamos. La directora del programa era Gloria Batllori quien lanzó la casa por la ventana y nos apoyó plenamente. Lo hicimos en un hotel próximo a Esade 3. Fue un éxito y el inicio de los programas académicos que desarrollamos con Georgetown en la década siguiente, y el descubrimiento de mi hermano gemelo en Georgetown, Paul Almeida.

    Recuerdo cuando Marcel me presentó a Jan Hohberger, doctorando en la escuela. Me puso como desafío supervisarle, yo ni me imaginaba lo difícil que era, de la responsabilidad que aceptaba. Fue el primer doctorando que co-supervisamos con Paul Almeida. Descubrí el placer de contribuir al crecimiento de un colega, alguien a quien en nuestras familias vemos como un hijo más. Jan día a día se convertía en mejor profesor, investigador y gestor académico que nosotros.

    Recuerdo cuando Marcel adoptó un doctorando alemán que acababa de llegar a Esade, Ulrich Wassmer. Brillante y muy trabajador, como Jan Hohberger a quien me tocaba supervisar. Los dos hicieron un tándem estupendo, ayudándose mutuamente. Marcel le propuso a Pierre Dussauge de HEC la co-supervisión de Ulrich. Recuerdo la gran alegría que todos en el seminario de doctorado tuvimos cuando les publicaron un artículo en el MIT Sloan Management Review sobre el tema de su tesis de doctorado, portafolios de alianzas estratégicas. Te echaremos siempre en falta querido Ulrich.

    Recuerdo la primera presentación que hizo Marcel en ExpoManagement, gran convención de directivos en Madrid, sobre el Caso del Banco Santander. La preparó con el CEO, Alfredo Sáez, aunque gran parte de la información y el contenido básico provenía de las clases de Marcel en la Universidad Corporativa, situada en su sede central de Boadilla del Monte, en Madrid. Durante años Marcel fue impartiendo clases para directivos del Banco y conociendo cada vez mejor su historia, cultura y estrategia. A partir de la presentación escribimos un artículo sobre la estrategia de expansión internacional del Santander con Marcel y Luisa Alemany. Después de un par años de varios envíos y revisiones, y de una conferencia académica en Bocconi en Milán para desarrollar los artículos seleccionados, publicamos el artículo en Long Range Planning. Debo decir que valoramos mucho las contribuciones que nos hicieron Markus Venzin y Robert Grant, editores de la revista.

    Recuerdo la defensa de tesis de doctorado de mi esposa Lourdes Urriolagoitia, cuyo supervisor de tesis doctoral fue también Marcel. Recuerdo que estaba en el atrio del auditorio del Edificio 1 sentado junto a mis suegros. Todos estábamos nerviosos antes del inicio de la sesión, excepto Marcel que como siempre estaba tranquilo, siempre con aplomo. A Marcel y Lourdes ya les habían aceptado un artículo en Business Horizons, una revista académica que sigue un proceso de “Peer- Blind- Review”, que había sido escrito a partir de la tesis.

    Recuerdo que Marcel como director de departamento creó tradiciones que todos sus sucesores siguieron. Desde su primer mandato comenzábamos con una reunión de departamento en septiembre informativa y compartiendo expectativas para el año lectivo, teníamos la comida de navidad en diciembre más entrañable, la reunión de departamento en semana santa donde ya comenzábamos a compartir los logros del año, y finalmente la conferencia anual del departamento en junio donde los ponentes invitados exponían innovaciones pedagógicas o publicaciones reseñables.

    Recuerdo que Marcel como director de departamento era un maestro en lograr que los profesores colaboraran entre sí, cosa no siempre fácil. Gracias a Marcel tuve la oportunidad de hacer co-teaching (tema del que escribí un capítulo de libro recopilando mis vivencias) con muchos profesores del departamento de los cuales aprendí contenidos, métodos y descubrí a personas magníficas fruto de la convivencia académica. Entre ellos (y seguro que me dejo a alguien) Paco Lamolla, Paco Vilahur, Xavier Mendoza, Alfred Vernis, Carlos Losada, Alberto Gimeno, Eugenia Bieto, Silviya Svejenova, Montse Ollé, y Marcel Planellas mismo.

    Recuerdo que mientras Marcel fue director departamento su puerta estaba siempre abierta (literalmente) y era una invitación a pasar y conversar. Recuerdo las revisiones de las memorias académicas y planes de trabajo que hacíamos cada verano como una conversación donde nos dejaba 2 o 3 consejos para seguir progresando el año siguiente. Eran claros, precisos y enriquecedores. Pero lo que mejor hacía era protegernos, decir que no a las propuestas que nos hacían que nos desviaran de nuestras prioridades, un reflejo de su visión estratégica.

  • Valeria GuitartNo Gravatar

    Me’n recordo que el meu primer dinar de benvinguda a Esade va ser amb tu. No havia tingut en cap moment cap dubte de tornar a «casa meva», allà on havia fet els meus estudis, però aquell dinar va ser la confirmació de que era al lloc i al moment oportú. Moltíssimes gràcies per aquella càlida rebuda que va ser l’inici d’una etapa molt enriquidora per mi. Em vas explicar el primer dels «nostres» plans estratègics, que al llarg dels més de quatre anys treballant plegats vam ajudar a fer néixer i créixer, tanta ideació, quantificació i seguiment… En vaig gaudir moltíssim. Per sort hi ha etapes i relacions que tot i que marxis del lloc, mai acaben. Una forta abraçada,

  • lourdes urriolagoitiaNo Gravatar

    Recuerdo que estaba decidida a escribir la tesis doctoral sobre los costes de transacción. Dado mi background en ciencias económicas, estudiar los contratos entre las empresas y otro tipo de institución me interesaba pero no me atraía nada la metodología que debía aplicar: econometría, bases de datos… estaba muy desanimada. Nunca olvidaré que Marcel me preguntó que tal estaba en el doctorado y yo le expliqué mi descontento y entonces me dijo: “¿y por qué no lo enfocas desde un punto de vista estratégico?” ¡Se me abrió un mundo! Empecé leyendo un par de artículos que me recomendó, asistí a un seminario de doctorado que daba en estrategia y finalmente escribí una propuesta de investigación que terminó siendo mi tesis doctoral. Marcel fue mi director de Tesis, fueron unos años de aprendizaje constante que disfruté enormemente sobre todo por su extraordinaria coherencia y la armonía que siempre me ha transmitido.

    Retrocediendo mucho más en el tiempo, recuerdo como Marcel nos acogió a Pedro y a mi cuando llegamos a Barcelona. Recuerdo una ocasión que nos llevó a una exposición de un artista joven pues sabía que mi hermana, en ese momento estudiante de arte, vendría con nosotros. El artista que exponía había escrito junto a sus cuadros “un artista siempre va a estar rodeado de toda su obra” ¡frase que le marcó mucho pues la recuerda nítidamente!

    Recuerdo también mis años en el Esade Entrepreneurship Institute. Todo empezó cuando Marcel me animó a escribir un caso de emprendimiento sobre la estrategia de internacionalización de Privalia, un área totalmente nueva para mi. Bajo su guía aprendí muchísimo y terminé como escritora de casos del EEI, algunos de ellos publicados en la casoteca Harvard (como Veritas y La Fageda escritos con Alfred Vernis).

    Recuerdo también que con Marcel publicamos un par de libros a partir de casos de estudio: sobre la estrategia de acción social del BBVA en Latinoamérica (Lid, 2009) y sobre la alianza entre una empresa, el grupo Vips, y una organización sin ánimo de lucro, la Fundación Hazloposible (Esade, 2011). Aprendimos sumergiéndonos en casos reales y desarrollándolos hasta convertirlos en materiales pedagógicos para ayudar al aprendizaje!.

  • Ignasi CapdevilaNo Gravatar

    Benvolgut Marcel. Vas ser el nostre professor a l’EMBA d’ESADE, promoció 2004-2005. Encara recordo les teves classes, plenes de passió i coneixement sobre l’estratègia.

    Va ser, però, anys més tard —després de fer el doctorat en gestió i de publicar un article sobre Ferran Adrià amb els meus col·legues de HEC Montréal— quan em vas contactar en veure el meu nom català i el meu interès per elBulli. Crec que en aquell moment no sabies que havia estat un dels teus estudiants a l’EMBA, feia ja una dècada.

    Sempre t’estaré agraït per haver-me convidat a participar en el Creativity for Business Innovation Challenge (C4BI), que em va permetre aprofundir en el coneixement de elBullifoundation i que finalment va culminar amb la publicació del nostre cas conjunt.

    En les trobades que vam tenir a Barcelona arran del Challenge, em va fer molta gràcia descobrir que havies conegut el meu pare feia anys. Tots dos havíeu estat diputats al Parlament de Catalunya, coincidint tu com un dels més joves (potser el més jove) en aquell moment.

    Totes les nostres converses —a ESADE, a elBullifoundation o passejant pel Port de Barcelona— van ser una font d’inspiració. Parlàvem de creativitat i innovació, de Ferran Adrià i les seves aventures creatives, i de com traslladar tot aquell coneixement al món acadèmic per ajudar a desenvolupar la creativitat tant a nivell individual com organitzacional.

    Gràcies a tu, vaig entrar en contacte amb la comunitat de Bullinians, vaig retrobar antics col·legues d’ESADE i en vaig conèixer de nous. Va representar un veritable punt d’inflexió en la meva trajectòria professional i un gran pas en el meu creixement personal !

  • Ferran AdriàNo Gravatar

    CÓMPLICE!

    Si tuviera que definir nuestra relación con una sola palabra, sería: cómplice. La RAE dice que un cómplice es alguien que participa en una acción con otro. Y eso es exactamente lo que has sido Marcel para mí y para todo el equipo de elBullifoundation.

    Si hubo alguien que creyó desde el primer momento en el proyecto de elBulli, en Juli y en mí, y en todo el equipo, ese fuiste tú. Juntos hemos compartido muchísimos proyectos. De hecho, eres una de las personas con las que más hemos trabajado a lo largo de los años. Proyectos maravillosos, que se inicia con nuestra presentación en Expomanagement en el 2006, y que continúan con el tour para explicar elBullifoundation, el «Challenge for Business Innovation (C4Bi)», o la aplicación de la auditoría de la innovación en el Diari ARA…

    He aprendido —y sigo aprendiendo— muchísimo contigo. Has sido una figura clave en mi carrera en todo lo que rodea el ecosistema de elBulli desde una perspectiva de negocio. Tu caso sobre elBulli se ha convertido en una referencia en escuelas de negocios de todo el mundo, un ejemplo de cómo una pequeña empresa puede transformar un sector entero.Todo el equipo de elBullifoundation te estamos profundamente agradecidos.

    Y esto no es un final. Es solo una continuación. Estoy seguro de que seguiremos haciendo cosas muy interesantes juntos ahora que, en teoría, tendrás más tiempo… Bueno, es un decir, porque conociéndote, seguro que te liarás con nuevos proyectos. Y espero estar implicado en muchos de ellos.

    El primero ya lo tenemos en marcha: el libro que estamos preparando sobre cómo elaborar un plan de empresa para abrir y gestionar un restaurante. Un proyecto que, sin duda, nos ayudarás a poner cada cosa en su sitio.

    Gracias por todo lo que nos has dado… y por todo lo que aún está por venir.

    ¡Un abrazo enorme!

    Ferran Adrià

  • Jan HohbergerNo Gravatar

    Dear Marcel.

    I’ve been at Esade in many different roles since 2004 — first as a PhD student, then faculty member, and now as academic director. And across all that time, you’ve been a central figure — not just in the Strategy Department, but in Esade as a whole.

    You’ve always had this calm, reflective way about you. You listened to people, gave them space, helped them contribute in their own way. You were like a rock in the swell: steady, thoughtful, and always there when guidance was needed. Never in the spotlight, never looking for credit — but always making a difference.

    You were the first person I met at Esade. I was searching for a top PhD program in Europe, and Esade had just launched its own. I remember sitting in your office in Building 1, Pedralbes. We were discussing the difference between having a strategic plan and the act of strategic planning itself. It was terrrible, hot, I was trying hard to impress you — overly eager, a little clueless. I am sure you saw right through that. But you still gave me a chance. I ended up joining Esade, and it changed my life.

    This became something of a pattern. A young, over-motivated German PhD student who needed guidance — even if he didn’t quite know it — and you, offering it in a quiet, insightful way. You’re the one who suggested I connect with Pedro Parada, who then introduced me to Paul Almeida. Both became my PhD supervisors, mentors, and friends, and helped shape my academic career.

    Even though I always appreciated your support, it’s only when I came back to Esade — almost 20 years later, as a tenured professor, academic director, and PhD supervisor — that I truly understood your way of leading. The kind of leadership that doesn’t demand attention but shapes people deeply. I’ve come to admire it more and more — even as someone with a very different personality. I still try to learn from you, and yes, copy your style, when I can (I still have lot to learn tough)!

    Looking at where Esade stands today, it’s also clear to me that your — together with colleagues like Xavier Mendoza, Carlos Losada, and Eugenia Bieto and many others — built the Esade we now know . It’s up to us to carry that legacy forward. And the bar is high — not just because of what you accomplished, but because of how you did it: with humility, kindness, generosity, and a deep care for the people.

    Thank you, Marcel. You’ve been, and continue to be, a true inspiration.

  • Andreu PuigNo Gravatar

    No pot ser! Però si tu sempre has estat aquí, a ESADE! Quan hi estudiava, quan vam compartim la junta d’Alumni, quan vam llegir els teus llibres, i quan vaig començar a donar classes! Tu hi eres! Tu em vas il·luminar, a mi i a alguns mes (alguns altres encara han de viure a la foscor), i em vas revelar la diferència entre ensenyar i aprendre. Tot un descobriment que em va canviar la manera de fer classe, i que aplico també al món de l’empresa i a amb les persones.

    Ets l’amo dels silencis. Admiro la manera pausada que tens d’explicar les coses, però sobretot el teu domini del silenci. A les classes, pausa dramàtica per ressaltar la importància d’alguna cosa i fer pensar. Per tornar a arrencar al moment precís. Ni massa aviat, ni massa tard. També ets el qui aguanta més tranquil·lament el silenci quan llences una pregunta al grup i esperes que algú s’atreveixi a trencar el silenci. Sempre algú acaba trencant el silenci i responent, i tu l’has estat esperant amb tota naturalitat. L’amo dels silencis.

    Moltes gràcies per haver-me fer veure més enllà de fer classe. Una abraçada

  • Cristina Català i PuigbóNo Gravatar

    Benvolgut Marcel. Compartir els meus records amb tu a Esade, ha fet capbussar-me en la meva història a Esade, i recuperar i reconstruir part de les vivències professionals i personals que hem compartit, en aquesta gran familia que és Esade.

    Els primer records em porten als anys 90, al Centre d’Informació Empresarial amb l’Alfons Cornella, i al despatx que compartia amb ell al fons de la biblioteca, «al fons del fons amb l’Alfons..». A l’Extranet de l’Alfons, i a les vegades que entraves al despatx a demanar-nos informació, i a les llargues converses que tenies amb l’Alfons sobre els projectes comuns, i que en el teu cas va quallar anys més tard amb la newsletter d’Infonomia «De la Idea a la Empresa», i després en el llibre «De la Idea a la Empresa», amb prolèg de l’Alfons… Quins temps..!

    I sobretot amb els inicis del Guíame!… Més endavant quan vaig assumir la direcció del portal Guíame!, tu vas ser una de les primeres persones amb qui vaig compartir la nova versió del «Guíame: el portal empresarial de Esade». Sempre vas posar en valor el portal, la informació sectorial, les bases de dades, el nostre coneixement i criteri, i l’impacte que tenia pels professors, els participants en els programes, els antics alumnes i les empreses. Prova d’això va ser la meva participació durant anys -i la del meus companys, el Josep Soler i la María José Marimón-, en la setmana de la introducció a l’empresa. que feieu pels MBA (FT i PT), el Corporate MBA de PwC a Madrid, i l’EMBA, tant a Madrid com a Barcelona, i on els hi posaveu uns exercicis sobre sectors i sobre l’entorn empresarial. Aqui veniem nosaltres a mostrar i explicar el Guíame i els seus «Flaixos sectorials», les bases de dades digitals, i ajudavem als participants en la cerca d’informació. També recordo molt bé l’assesorament en cerca d’informació per alguns doctorants, com el Ulrich Wassner i el José Luís Marín.

    El que he escrit és un petit tast, del molts moments i col·laboracions professionals. Em queda sobretot l’agraïment, per haver tingut l’oportunitat de conèixe’t, de compartir part de la nostra història a Esade, i sobretot per l’elegància en el tracte, per l’empatía, consideració i la posta en valor que has tingut sempre cap a la meva feina.

    Una abraçada, i gaudeix molt de la nova etapa.

  • Alfred VernisNo Gravatar

    “Fa patxoca veure quants records tenen de tu els amics, amigues i companys, companyes, Marcel!

    Em vaig comprometre a escriure un segon record, ja que el primer era de fa molts anys.

    Aquest és més en clau d’emprenedoria, que t’ha acompanyat al llarg de tota la teva vida professional, i que sempre ens ha ajudat a tots i totes els que volíem emprendre. De seguida parlaré del record, però deixa’m compartir amb la gent més jove una de les teves facetes menys conegudes: la d’emprenedor. O, si vols, d’intraemprenedor —emprenent des de dins d’ESADE.

    Un bon professor o professora d’emprenedoria ha de predicar amb l’exemple, i en Marcel ha estat un emprenedor incansable dins de la nostra institució, en moltes direccions. No podré repassar tots els projectes emprenedors que has impulsat, però deixa’m començar per un que va ser deliciós des del punt de vista històric i artístic: la celebració dels 50 anys d’ESADE.

    En Marcel, envoltat d’un equip increïble, es van inventar el lema «Inspiring Futures». En Javier Nieto va comissariar una exposició insuperable sobre la història del management al Palau Robert —»Fer Fer»-. Es van atorgar doctorats honoris causa a Henry Mintzberg i a J.G. March, es va fer una gran trobada d’Esade Alumni al Liceu, conferències internacionals sobre empresa familiar… Bé, una celebració històrica per explicar al món com una petita —minúscula— escola de negocis de Barcelona, creada per un grup d’emprenedors i la Companyia de Jesús, havia arribat, cinquanta anys després el 2008, a ser la primera del món en el rànquing del Wall Street Journal.

    Un altre projecte en què vas estar molt implicat és la creació dels programes d’emprenedoria i del predecessor de l’ESADE Entrepreneurship Institute, del qual també et vas poder encarregar, com a bon historiador, de la celebració del seu 30è aniversari. Més de 2.000 emprenedors i emprenedores han estat recolzats per ESADE en aquests 30 anys!

    I podria anar repassant projectes emprenedors que han nascut de les teves mans: el «Curs de formació de formadors» amb en Michael Fiol, les quatre edicions del repte «Challenge for Business Innovation (C4BI)» amb en Ferran Adrià,(…) i no pararíem. Però també, des de la Direcció del Departament d’Estratègia, passant per la Presidencia del Claustre o per la Secretaria General d’ESADE, sempre a totes aquestes responsabilitats has sabut posar-les un toc emprenedor, i fomentar l’esperit emprenedor en tots els equips.

    Bé, i ara el record. Ja era hora! Des de la participació d’ESADE en el projecte Social Entrepreneurship Knowledge Network (SEKN) al 2004, i després d’una visita a Harvard amb en Cristóbal Colón de La Fageda (2008), ens bullia al cap que havíem de fer quelcom més pels emprenedors socials catalans i espanyols. Amb en Toni Ballabriga, del BBVA, et vàrem venir a cercar perquè ens ajudessis a crear la primera acceleradora d’emprenedors socials a Espanya: «Momentum Project» (2010). I allà hi havia en Marcel, disposat a ajudar-nos a emprendre i a fer que el projecte fos un èxit.

    Gràcies, Marcel! Que puguis emprendre per molts anys més!”

  • José Ernesto AmorosNo Gravatar

    Me recuerdo que conocí a Marcel en septiembre del 2000. Nuevo siglo y una nueva aventura académica en ESADE. Yo era estudiante de doctorado y en mi primer año “navegué” en distintas líneas de investigación hasta que recibí la acogida de Marcel y el departamento de Política de Empresa (hoy Departamento de Dirección General y Estrategia) donde varios colegas compartíamos la pasión por un campo de investigación en plena efervescencia: el emprendimiento o creación de empresas, que sin duda se convirtió en uno de los sellos de ESADE. La ayuda de Marcel junto con la de Joan Manel Batista en la parte metodológica, lograron fortalecer una tesis que me permitió completar esa aventura del doctorado.

    Me recuerdo esas largas conversaciones, en su rol de director de tesis, que más allá de la guía académica, se convirtieron en espacios de confianza e intercambio de muchas idea que fueron forjando mi futura vida profesional. Y de esas conversaciones surgió un profunda complicidad académica que nos llevaría a desarrollar ayudantías, proyectos, clases, ponencias, artículos y muchas otras actividades que acabaron por forjar una gran amistad a pesar de que yo migré por esas cosas de la vida, a vivir a Chile. Hoy de nuevo en mi país, México, he seguido en constante comunicación y colaboración en muchas de estas aventuras.

    Y siempre que veo mi título de doctorado en la pared de mi oficina me recuerdo a Marcel, el mentor, el profesor, pero sobre todo el gran amigo que marcó buena parte de mi vida profesional y quien sin su ayuda no sería el profesor investigador que soy hoy.

    Gracias por todo esto Marcel, un abrazo enorme y por supuesto que sigan las conversaciones.

  • José Jorge CalvoNo Gravatar

    Marcel, has sido una figura clave en mi transición de ejecutivo internacional a profesor universitario. Tus sabios consejos como profesor y mentor, tu manera de transmitir serenidad y reflexión, tu capacidad de escucha profunda y tu humildad intelectual han sido siempre una referencia para mí.

    Además de tus clases magistrales —verdaderos ejercicios de claridad conceptual y profundidad aplicada—, siempre me impresionó tu manera de poner a los alumnos por delante, abriéndoles camino sin imponerlo, como un buen pastor que guía, acompaña y deja que cada cual encuentre su propia senda.

    Recuerdo especialmente dos momentos que me acompañarán siempre.

    El primero fue el día en que impartí mi primera clase en ESADE, como profesor en el Full-Time MBA 2016. Quedamos con tiempo de antelación en el campus de Sant Cugat y, con esa naturalidad tuya tan generosa, me propusiste salir a tomar el aire. Dimos lo que solo puedo describir como un paseo entre socrático y zen por el campus, un auténtico método de caminar la reflexión y la armonía. En ese trayecto me transmitiste confianza, serenidad y una serie de consejos prácticos que aún conservo. Aquel paseo permanece grabado en mi memoria. De hecho, adopté ese mismo método en mi actividad académica, tanto con alumnos de ESADE como con los nuevos profesores que formo en Japón como Vicedecano de GLOBIS Graduate School of Management.

    El segundo momento que recuerdo con especial afecto fue la visita al laboratorio de Ferran Adrià, mientras preparabas tu magnífico texto «Creatividad y liderazgo emprendedor: el caso de Ferran Adrià y elBulli» (publicado con Silvija Svejenova en el libro «Cuidades Creativas» -Kreanta 2009-). Fue inspirador ver cómo sintetizabas y aterrizabas las ideas aparentemente inabarcables de Ferran desde la perspectiva del liderazgo disruptivo. Aquella experiencia me animó a seguir ese camino y a comenzar a escribir mi libro sobre Moonshot Leadership y Organizaciones Exponenciales.

    Debido a la distancia entre Barcelona y Tokio, y a mis breves estancias académicas en ESADE, no hemos podido compartir tantos momentos como me hubiera gustado. Pero a través de ti comprendí con más profundidad aquello que decía Peter Drucker: “Time is the scarcest resource, and unless it is managed, nothing else can be managed.” Nadie como tú ha sabido gestionar esos momentos y elevar exponencialmente la calidad del tiempo por encima de su cantidad.

    Gracias, Marcel, por todo lo que nos has dado… y por lo que aún nos darás. Porque un verdadero «sensei» nunca se retira, solo cambia el lugar y la manera de seguir enseñando e inspirando. Espero que pronto podamos compartir otro paseo juntos.

  • Luisa AlemanyNo Gravatar

    Me acuerdo… La verdad es que tengo tantos recuerdos que no se bien por donde empezar. Ya sé que tendría que añadir varios recuerdos, pero me salto las normas (con permiso de Marcel). Os cuento aquí cuatro capítulos. Voy a ver si lo consigo en el orden que sucedieron.

    1. El primer recuerdo que tengo de Marcel es su cariñosa bienvenida al pasillo de la segunda planta del edificio de Pedralbes. Yo acababa de aceptar dar clases part-time en el departamento de Finanzas de ESADE, mientras terminaba mi doctorado en la Universidad Complutense de Madrid. Marcel era por entonces creo el director del departamento de Estrategia y medio me “adoptó”. Así que, aunque era de Finanzas, para todos los efectos pasaba el día con los compañeros de Estrategia, y mi buen roomate (officemate en realidad) Enric Segarra, de Operaciones.

    2. Mi siguiente (gran) recuerdo es del curso para enseñarnos la Pedagogía del Aprendizaje que Marcel montó con su buen amigo y gran académico de HEC Michel Fiol. Era un curso que organizaron para todos los “novatos”. Entre ellos estaban Pedro Parada o Tamiko Ysa, que se convirtieron en compañeros y amigos. Es verdad que algunos de mis colegas de Finanzas, como Jordi Fabregat y Joan Massons (grandes!) me habían dedicado tiempo para que pudiera explicar conceptos complicados de finanzas de forma sencilla y amena, pero eso era solo el principio. ¡El curso comprendía dos semanas super intensas, pero que increíble poder aprender a dar clase de la mano de dos expertos en la materia!

    Me sentía rodeada de compañeros, pero a la vez con mucha presión por aprender y hacer las cosas bien. Tengo que admitir que mi pasión por dar clases empezó en aquel momento. O, mejor dicho, por preocuparme de revisar todos los detalles para intentar que los alumnos sacaran el mayor provecho de la sesión y aprendieran al máximo. Y todavía recuerdo Marcel dándonos feedback, muy correcto, a la manera anglosajona: “esta vez lo has hecho mucho mejor, se nota que lo habías preparado. ¿Cómo te has sentido tú? ¿Qué habrías hecho diferente? ¿Y los demás, cómo habéis visto a Luisa?” Vamos, que, sin decir, decía todo y nos animaba a compartir. Marcel, tengo buenas noticias: justo este año académico 2024/25, el de tu jubilación, me han concedido el “Best Teaching Award” de los estudiantes del Executive MBA de la London Business School. ¡Muchas gracias a ti y a Michel!

    Y la verdad es que estoy todavía en el principio, así que para no hacerlo muy largo compartiré un par de recuerdos más. El primero con referencia a mi primera conferencia académica. Y el segundo con respecto a la Fundación Príncipe de Girona.

    3. Mi primera conferencia académica fue en junio del 2005 en Babson College (Estados Unidos). Era la conferencia más prestigiosa de “Entrepreneurship” y todo el pasillo hablaba de ella. Yo había decidido enfocarme en terminar el doctorado y luego empezar con las conferencias. El doctorado lo defendí en septiembre de 2004, y por cierto, Marcel estuvo en el tribunal. Así que en octubre mandé un paper basado en mi tesis doctoral y conseguí que me seleccionaran para presentarlo. Otros dos colegas, Marcel y Eugenia Bieto, también presentaban papers en Babson, así que viajamos juntos a Boston. Eugenia y yo, íbamos super felices y se nos notaba. Sobretodo a mi, que iba pegando saltos y haciendo un poco el loco ya en el aeropuerto antes de despegar. Marcel hacía como que no nos conocía 😉

    La conferencia fue increíble, conocí a muchos de los que había estudiado mientras hacía la tesis, y Marcel me iba presentando a unos y a otros. Incluso hicimos varios ensayos antes de mi presentación para asegurarnos de que no me enrollara más de la cuenta en los quince minutos asignados y de que los mensajes de la investigación que presentaba eran claros. Mil gracias de nuevo, Marcel. La verdad es que presentar enfrente de colegas y académicos de gran renombre como Andrew Zacharakis (que luego se convirtió en coáutor), Shaker Zhara, Harry Sapienza o Stephen Spinelli, era una gran oportunidad. Y tan feliz estaba que me hacía fotos (con una cámara, ya que entonces no existían los iPhones) y les decía que me había leído sus papers. Y luego pasamos el fin de semana en Boston, con Eugenia, cuak-cuak. Pero, como dicen en Las Vegas, lo que pasa en Boston, se queda en Boston!

    4. El último recuerdo que quiero mencionar es la colaboración para el estudio, posterior libro, y presentación en el Forum Impulsa, del estado de “ la iniciativa emprendedora en España”. Fue un verdadero placer trabajar juntos en el Libro Blanco, que luego dio lugar al libro “Emprender es Posible” (Editorial Planeta). Aprendí mucho en el proceso. Y lo mejor de todo es cuando nos pidieron presentar los resultados en el segundo Forum Impulsa. Yo era la encargada de presentar el informe resultado del esfuerzo de un gran equipo con David Urbano y Claudia Alvarez a la cabeza. Y claro, como presentar un informe lleno de estadísticas es un aburrimiento y además se trataba de cómo ser más “emprendedor” en la manera de aprovechar las oportunidades y los desafíos, a Marcel se le ocurrió una gran puesta en escena en la cual yo me paraba en seco en medio de la presentación (auditorio de Girona, más de 1000 asistentes) diciendo que nadie me estaba haciendo caso, y -a los tres minutos- sacaba un par de voluntarios del público a los cuales entrevistaba. Salió redondo, pero eso sí teníamos dos actores en el escenario conmigo y un profesor de teatro que se encargo de “dirigir la obra” para que fuera un éxito. Ni siquiera los príncipes Felipe y Letizia (ahora Reyes) sabían que algo iba a pasar. Tomamos riesgos y fue histórico, todavía se puede encontrar el video (https://www.youtube.com/watch?v=1MSBIQ0Sfl0) y la “culpa” de todo fue de Marcel. Mil gracias, amigo Marcel.

    Por cierto, estoy segura de que no te retiras, porque los profesores como tú siempre siguen enseñando. Pero bueno, está bien hacer una celebración. ¡Bravo y por muchos años más!

  • Josep M SayerasNo Gravatar

    Me’n recordo de forces coses de’n Marcel; petits retalls, peces quotidianes, algunes anècdotes… Això en sí mateix no implica gairebé res excepte el pas dels anys en un entorn proper i reduït. Per diverses raons que donaria per a nombroses entrades i que no venen al cas, m’ha costat molt fer aquesta tasca però he rebut una notificació personalitzada que m’ha interpel·lat força, així que he deixat de romancejar i m’he posat a escriure aquestes quatre ratlles.
    Tinc diversos records de’n Marcel però si hagués de quedar-me amb un, seria el de mestre de cerimònies. Aquesta presència tranquil·la i gens forçada ajuda enormement al desenvolupament dels actes més sentits.
    Espero que gaudeixis molt de la jubilació Marcel!
    Una forta abraçada

  • Esteve MogasNo Gravatar

    Admirat i apreciat Marcel, el teu extens llegat inclou la teva apassionada mirada a la professió, millor dit vocació, de professor. Formant formadors, compartint experiències i divulgant sense descans. I això ho has fet sempre amb mirada llarga, exigent i amb un somriure sempre present. Gràcies per tot i per tant!

  • SILVIYA SVEJENOVANo Gravatar

    Dear Marcel,

    So many fond memories come to mind—but the very first one stands out clearly: our chance meeting at a conference in São Paulo more than twenty years ago. Who would’ve thought how much would come from that encounter? Not long after, I left the UK where I was working at the time to join ESADE in Barcelona. You—and fantastic colleagues like Montse, Pedro, Eugenia, Xavier, Alberto, Alfred, Paco, MariÀngels, and others—welcomed me with such warmth and generosity, and quickly brought me into the buzzing world of ESADE.

    Over the years, we’ve shared classrooms (including co-teaching in Catalan—thank you for your encouragement, as always… the expression “la taca d’oli” remains with me, though I still wonder what exactly I said and what the students took away!), fascinating research projects, collaborations, and adventures (elBulli), behind-the-scenes anecdotes from major events (ExpoManagement), and lovely meals and conversations with you and Merce (that tiny place in Rosas with simple grilled fish).

    I’ve always admired your gift for spotting the spark in new ideas and helping them grow, your grounded presence and sense of process and timing, and the thoughtful, gentle ways in which you create space for others and make them feel heard and seen.

    When I moved up North, you kept me connected to ESADE. I’m especially grateful for the chance to bring my Copenhagen Business School (CBS) students to the “Creativity for Business Innovation Challenge” (C4Bi) by the elBullifoundation and ESADE with a host of inspiring organizations over the years—such special experiences for the students and me.

    I have no doubt you’ll welcome this new chapter with your usual curiosity, energy, and generosity—and that exciting initiatives will blossom along the way.

    Un abrazo muy fuerte, y por muchos más momentos compartidos que recordar,

  • Xavier SanchezNo Gravatar

    Estimat Marcel, vaig tenir el primer contacte amb tu com a professor brillant durant la carrera al segle passat – capacitat pedagògica molt especial a l’explicar amb senzillesa conceptes no tant senzills, però sobretot fent-nos veure la interrelació en diferents aspectes, iniciatives, pla de treball, influència de l’entorn, mètriques de seguiment, impacte esperat, etc en definitiva, estratègia en estat pur. Per mi va ser un punt d’inflexió en els estudis a ESADE en aixecar el nivell des del que veia les empreses i em plantejava la seva evolució.

    Però vaig tenir la immensa sort de conèixe’t en la meva etapa de director d’ESADE Alumni, generós en donar-me consells, generós en ajudar-me a situar els primers mesos, avisant amb cortesia i arguments quan veies accions millorables i deixant clar que sempre estàvem en el mateix vaixell. Els teus silencis tant d’escoltar com per meditar la millor resposta possible son l’antesala de missatges que mai deixen indiferent.

    Pots estar orgullós de la treva trajectòria, del valor que ens has aportat a tots el que hem treballat amb tu, i l’enorme contribució que has fet per la nostra estimada institució ESADE.

  • BlasNo Gravatar

    Hace tiempo, Jonathan Courtney, CEO de AJ&Smart, me dijo que, en un vuelo, leyó un libro que había cogido por casualidad y que ese libro (que era «Sprint» de Jake Knapp) cambió su empresa y su vida para siempre. Desde ese momento, cada vez que tomaba un vuelo, iniciaba una nueva lectura con las ganas de que ese fuera el libro que, como le pasó a Jonathan, cambiara mi empresa.

    A lo largo del tiempo y de los vuelos leí libros magníficos que encerraban grandes aprendizajes que podía poner en práctica en mi empresa (una firma de consultoría de marketing especializada en entornos B2B). Poco a poco la lectura me llevó a leer sobre Transformación Digital e Innovación. Ninguno de ellos logró el cambio que Courtney había experimentado con Sprint.

    Hasta que llegó el 18 de septiembre de 2022. Viajaba a Bogotá a impartir un taller con el equipo de Marketing de BBVA. Aunque llevaba un libro en la mochila, decidí entrar a la librería del aeropuerto y allí vi «El libro rojo de la innovación», prologado por Ferran Adrià y escrito por Marcel Planellas. Después de leer portada y contraportada decidí comprarlo. Leí un 60% del libro durante el vuelo. Al llegar al hotel, me encerré en mi habitación de la que no salí hasta haber terminado el libro. En aquel entonces no lo sabía, pero había encontrado el libro que cambiaría mi empresa para siempre.

    En diciembre de ese mismo año, Marcel anunció por Twitter que se abriría la primera convocatoria de un programa «on-line» de ESADE donde se explicaría a fondo la Auditoría de la Innovación. No lo dudé ni un instante, me inscribí y, fue una de las mejores decisiones de mi vida. En ese programa, semana a semana, Marcel, junto a Silvia Timón, desgranaban su experiencia con la Auditoría de la Innovación. Si el libro fue la semilla del cambio, el curso fue el agua que la semilla necesitó para brotar.

    Nada más terminar el programa, comencé a realizar Auditorías de la Innovación. Al principio sentía que eso se desviaba demasiado de lo que hacía como consultor y no lograba ver el hilo conductor entre las dos actividades.

    Meses más tarde, haciendo otro programa «on-line» de ESADE, «Business Agility» con Carlos Iglesias, me di cuenta: La innovación puede ser una de las fuerzas más interesantes que una empresa B2B puede detonar para generar ventajas competitivas. Regresé al libro de Marcel, a mis apuntes de clase y lo vi claro: Si la auditoría podía utilizarse para «diagnosticar», también podría utilizarse para «construir».

    Desde entonces, he utilizado lo que aprendí de Marcel para transformar decenas de empresas y equipos. Ahora sé que el libro que cambió mi empresa para siempre se llama «El libro rojo de la innovación» y que siempre estaré agradecido a Marcel por haberlo escrito.

    Marcel, aunque no he tenido la suerte de coincidir en persona contigo, todavía, quiero que sepas que has dejado una huella en mí que tiene y tendrá repercusión en muchas personas.

    Muchas gracias, Marcel. Gracias por cambiar mi empresa para siempre. Un abrazo.

  • Matteo PratoNo Gravatar

    Estimado Marcel. Es una verdadera lástima que te jubiles tan pronto, especialmente considerando cómo la pandemia de COVID-19 nos impidió aprovechar plenamente toda tu experiencia y conocimiento. Sin duda, el Departamento echará mucho de menos tu gran disposición para ayudarnos, así como tu sabiduría, calma y apertura, características que siempre han generado un ambiente positivo y colaborativo. Dicen que las organizaciones son el reflejo de quienes contribuyen a su cultura; espero que logremos seguir construyendo sobre los sólidos cimientos que has establecido.

    Te deseo lo mejor en esta nueva etapa, y estoy seguro de que podremos seguir contando con tu valioso consejo en el futuro. ¡Muchas gracias por todo!

  • Josep M. LozanoNo Gravatar

    Vàrem entrar junts a Esade. Per a mi va ser una agradable sorpresa: durant aquell temps jo era el que aleshores se’n deia genèricament un «psuqueru» (ho sento pels de la ESO i tots els que no saben de què parlo) i, per això, entrar en una escola de negocis en la que hi havia un Departament de Ciències Socials amb gent com Travé, Comas, Miralles o Güell i, a sobre, trobar-me que entrava amb un ex-diputat del PSUC que va ser secretari de la mesa d’edat en el primer Parlament de la Generalitat recuperada va ser una sorpresa estimulant: quina mena d’escola de negocis deu ser aquesta? Encara m’ho pregunto. I les sorpreses continuaven: aquell any vam viure a Esade un enfrontament a tot o res entre el director general i el degà que, si més no, a mi em feia obrir uns ulls com a plats; era un enfrontament on no es feien presoners, a vida o mort. Amb en Marcel ens miràvem amb cara de dir-nos on ens hem ficat? L’únic avantatge d’aquesta crisi fou que totes les que han vingut després crec que ens han agafat vacunats. Sense algun terratrèmol organitzatiu periòdic Esade no seria Esade, cal saber-ho i agafar-ho amb esportivitat: la institució la fan les persones, però les persones no són la institució.

    Després… després curiosament malgrat tants anys no ens hem hagut de fer gaire, com es diu col·loquialment. No hem tingut coincidències rellevants ni tasques compartides. Com a màxim converses escadusseres sobre la vida quotidiana (ep! si són sobre la vida quotidiana a Esade, això inclou també el periòdic terratrèmol que la institució porta programat de série). En aquestes converses, però, sempre em cridaven l’atenció dues coses: que escoltava i que no perdia la calma (que escoltava era segur; que no perdia la calma si més no ho semblava, que ja era molt ateses les circumstàncies). Ara, no per això servidor deixava d’estar el corrent de les seves activitats i iniciatives: publicacions, projectes, casos, tracte amb el professorat, vincles internacionals, responsabilitats institucionals, programes, suport als alumnes antics i actuals… només tenir-ne notícia ja em cansava, com deu poder amb tot? I, a sobre, seguia semblant que no perdia la calma: tant de temps semblant-ho havia de ser veritat per força; conclusió: no perd la calma. En fi, ara ja només ens queda fer vida de jubilats (signifiqui això el que signifiqui) i, així com cal, parlar dels néts. (I, per cert, què deu quedar del PSUC en cadascú de nosaltres? En qualsevol cas, aquesta sí que és una veritable conversa de jubilats!)

  • Javier SolanaNo Gravatar

    Querido Marcel,

    En este momento tan especial en el que cierras una etapa profesional, quiero dedicarte unas palabras de reconocimiento y gratitud.

    Desde los inicios de EsadeGeo en 2010, tu presencia en los primeros consejos de dirección fue clave para sentar las bases de lo que somos hoy. Tu visión, tu capacidad de análisis y tu compromiso fueron fundamentales para consolidar un proyecto que apenas comenzaba a tomar forma.

    Te deseo una jubilación tan plena e inspiradora como ha sido tu carrera.

    Con todo mi reconocimiento y afecto. Un fuerte abrazo.

  • Solange HaiNo Gravatar

    Estimado Marcel, siempre recordaré CLADEA (Consejo Latinoamericano de Escuelas de Administración) y la organización de la parte científica del congreso que tuvo lugar en ESADE. Aprendí mucho de tu visión sistemática, de tu habilidad para juntar a personas y temas, y sobre todo de tu tranquilidad en momentos de tormenta. Trabajamos bien en equipo, siempre con una base de confianza.

    Aprecio mucho que abrieras puertas para mí, siempre estuviste disponible para ayudar, y tenías una gran curiosidad por mi investigación. Me di cuenta que terminaste siendo el padrino de mi tesis, guiando con sabiduría y paciencia.

    Admiro que te enfrentas a todo con ojo de innovación, nunca dejas de tener ideas de cómo hacer algo mejor, o de cómo ayudar a alguien.

    Eres un gran educador, tanto para tus estudiantes, como para tus colegas. Espero que disfrutes de esta nueva etapa, y también espero que nuestros caminos se sigan cruzando!. Un abrazo muy fuerte,

  • SANDRA VAN LOTRINGENNo Gravatar

    Estimat Marcel. Me’n recordo del inicis de la nostra relació cap el 2007 quan eres Secretari General i vaig començar a col·laborar amb vosaltres al passadís A de la planta 0.

    Vaig aprendre tant…, de tot plegat em quedo amb la teva empatia, saber fer, en la teva forma pausada de conversar, de conduir els actes, i del teu tracte personal. Sempre amb un somriure i amabilitat, també en el dia a dia de la convivència de passadís amb els altres membres del CEX.

    Últimament ens vam retrobar amb els Plans Estratègics i va ser una alegria immensa tornar a veure’t sovint pel campus de Barcelona. Se’t trobarà a faltar però ara comença una nova etapa i et desitjo de tot cor el millor del millor. Una abraçada.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *