M’agradaria si voleu compartir els records i les vivències que tingueu dels moments que hem viscut junts a Esade. Has de començar escrivint “Me’n recordo” i triar un fet concret. No hi ha límits d’extensió, ni de nombre de records. I pots participar tants cops com vulguis, amb nous records o comentant els records que es comparteixin, si també hi vas ser…
Me gustaría si quieres compartir los recuerdos y las vivencias que tengas de los momentos que hemos vivido juntos en Esade. Has de empezar escribiendo “Me acuerdo” y seleccionar un acontecimiento concreto. No hay límite de extensión, ni de número de recuerdos. Y puedes participar tantas veces como quieras, con nuevos recuerdos o comentando los recuerdos que se compartan, si también estuviste…
I would like if you want to share the memories and experiences you have of the moments we have lived together at Esade. You have to start by writing “I remember” and select a specific event. There is no limit to the extension or number of memories. And you can participate as many times as you want, with new memories or commenting on the memories that are shared, if you were there too…
66 Comments
Bàrbara Segura
Planellas!!! 😉
T’he de dir que si penso en el temps que fa ens coneixem acompanya clarament tot el meu procés de maduresa. Ara veig que també el teu!
Erets el professor de Política d’Empresa i, per mi, erets “l’altre professor”. El meu far era la Montse (Ollé), la meva madrina. La que sempre m’ajudava i em guiava en la presa de decisions, tant a l’hora d’estudiar, com quan vaig fer el salt a la vida professional.
Malauradament el 2010 ens va deixar. Però sempre que es tanca una porta se’n obre una altra. I recordo, perfectament, que et vaig dir, “ara, m’hauràs de guiar tu”. I em vaig sentir, cada cop millor acompanyada. Sempre de tu a tu, sempre. Quin gran escoltador que ets. I quins grans consells dones. De fet, una de les coses que més agraeixo és la humilitat amb la que m’has preguntat, reptat, i aconsellat sempre. Perquè sempre em posava “alerta” quan havia de parlar amb tu…” a veure per on em sortirà…estigues preparada!”.
Vaig engrescar-me amb Invita i em vas donar la gran oportunitat de col·laborar en l’exposició dels 50 anys d’ESADE (la interna i la del «FER FER» al Palau Robert). Crec que aquell projecte, amb el Javier Nieto com a comissari (señor Comisario!!!), va ser un curs accelerat de gestió, de negociació i de com dur a terme un projecte.
Al cap dels anys et vaig anar explicant (tu sempre m’ho preguntaves) les decisions estratègiques d’Invita i les teves respostes sempre em donaven forces per seguir endavant.
Hi ha 3 punts que han marcat i definit el que jo veuria com una relació “entre iguals” (amb tots els respectes):
– Havíem quedat per dinar i una setmana abans em vas enviar el teu llibre «Las decisiones estratégicas» dient-me, “la setmana que ve em dius què et sembla”. Quina pressió! I en vam parlar tranquil·lament. Vaig pensar, “si el Marcel m’escolta, tampoc dec dir tantes tonteries!”.
– La segona, quan et vaig dir: “i ara què faig? Crec que necessito ajuda per seguir creixent”, i em vas dir que et semblava una bona decisió. Em vas animar a fer el que tenia al cap, recomanant-me la Maria José de la Maza, que va ser de gran ajuda i amb qui encara mantinc un lligam estret. Realment, allò va marcar un punt d’inflexió a Invita i en el meu aprenentatge com a empresària.
– I va i un dia, no només em convides a formar part de l’exposició dels 30 anys de l’Esade Entrepreneurship Institute, fent-me una entrevista i posant una de les meves frases a uns plafons que encara són a Esade, sinó que, a més, em convides a participar com a invitada en una de les teves classes.
No sé si ets conscient de l’impacte que tens en la gent que t’envolta. En mi, sense cap mena de dubte, has sigut clau. A nivell professional m’has recolzat i orientat. A nivell personal m’has ajudat a ser una persona amb més seguretat. I això ha transcendit en el meu paper com a empresària.
Gràcies per preguntar-me, per reptar-me, pels silencis, per ajudar-me a entendre el què és un model de negoci i saber-los diferenciar. I sobretot, gràcies, per ser la veu que m’ha permès ser l’empresària que soc, prioritzant fer cada dia el que m’agrada, posant les persones al davant i obtenint beneficis molt més enllà dels purament econòmics.
Jubila’t! Però, pel be tots, Planellas, segueix fent de les teves!
Lisa Hehenberger
Estimado Marcel,
Ha sido un gran placer coincidir contigo en Esade. Me acuerdo muy bien del curso de «train the trainers» que diste durante mis primeros meses en Esade. Aprendí muchísimo sobre cómo dar clases de tu larga trayectoria como docente. Siempre he apreciado tu sabiduría, tu tranquilidad y tus buenos consejos. Como directora del Esade Entrepreneurship Institute me acuerdo del proyecto de Andorra que lideraste. Fue un proyecto realmente interesante en donde pudimos aplicar los aprendizajes de formar a estudiantes en el tema de emprendimiento en las escuelas de Andorra.
Quería destacar también tu aportación al plan estratégico de Esade. Tuve la oportunidad de aprender de tu manera de trabajar con rigor y con visión estratégica, sin querer protagonismo pero trabajando para el bien de Esade.
Te deseo todo lo mejor en la jubilación! Esade no sería igual sin tu trabajo durante todos estos años. Te echaremos de menos!
Un fuerte abrazo,
Lisa
Maika Valencia
Apreciado Marcel, recuerdo con especial gratitud el momento en que aceptaste ser mi co-director de tesis doctoral, cuando mi directora cambió de institución. Lo hiciste con naturalidad, con ese estilo tuyo tan sereno y generoso. Siempre estuviste disponible, atento a nuestras inquietudes y con una capacidad poco común para escuchar con calma y ofrecer, en cada ocasión, la palabra justa. Tus consejos, siempre prudentes y bien fundamentados, han dejado huella.
Durante el doctorado, recuerdo con aprecio cómo nos motivaste a ir más allá: acercándonos a instituciones como la UAB, facilitándonos el acceso a cursos y conferencias, y animándonos a participar en espacios internacionales, como el BCERC.
Ahora que inicias esta nueva etapa, deseo que la disfrutes plenamente. Espero que volvamos a encontrarnos en otros momentos, en otras conversaciones. Muchas gracias, y un fuerte abrazo!
Loreto Fernández
Me acuerdo… de nuestro curso juntos en la Business School de la Universidad de Durham (UK). ¡Claro que me acuerdo! y eso que han pasado casi ¡¡35 años!!, que se dice pronto… Éramos los dos únicos españoles del grupo participante en la segunda edición del European Doctoral Program (EDP) en Entrepreneurship and Small Business Management, liderado por el profesor José Mª Veciana, de la Autónoma de Barcelona, y con profesores como Allan Gibb, el que fue fundador del Small Business Center (ya ambos fallecidos).
Yo me alojé en una residencia con otros postgraduados de múltiples países, pero tú viajabas con Mercè y el pequeño Martí, por lo que pronto os sentí un poco como «familia» en aquel entorno en el que íbamos a pasar varios meses lejos de casa (sin todavía existir móviles ni internet). Me acuerdo la ilusión que me hizo ser invitada a la fiesta del 5º cumpleaños de Martí, y quedándome alguna vez cuidándole.
Y, entre los muchos recuerdos (ahora ya un poco vagos) de nuestro trabajo académico, recuerdo nuestra visita a la empresa Birch Bowden Stainless Steel (no sé porqué aún recuerdo este nombre), con un par de maletines en mano, en modo «ejecutivos agresivos», a recoger información para algún trabajo sobre… yo qué sé qué.
El EDP fue mi primer contacto con el mundo del «entrepreneurship» que posteriormente me acompañó en mi carrera académica desde distintas vertientes. Y tú, Marcel, tú fuiste un compañero y amigo excepcional, de esos que, aunque la vida luego no te permite mantener en contacto todo lo deseado, sigo teniendo en mi recuerdo desde entonces. Siempre es un enorme placer recibir noticias tuyas en esta otra esquina de España. Quizás ahora que inicias esta nueva etapa de tu vida tengas tiempo para recorrer otros caminos, como el que trae a Santiago a tantos peregrinos. Aquí estaré esperándote con los brazos abiertos. Que disfrutes mucho la jubilación!!!!. Un fortísimo abrazo.
Henry Chesbrough
I enjoyed being a colleague with you, Marcel, during my years at Esade (2010-2019). One happy memory was when I came to visit you in your office, and discovered your book, Strategic Decisions: The 30 Most Useful Models. To my delight, Open Innovation was included in the book. To my even greater delight, the treatment of Open Innovation was accurate and insightful. This showed me how skilled you were in finding important ideas out in the world, and then making them even more helpful and relevant through your interpretation of them.
I saw this again when I organized the 2016 version of the World Open Innovation Conference at Esade. With your help, I was able to take the organizers of that conference to Ferran Adrià’s lab in Barcelona, and then to a dinner at his brother’s restaurant. These are experiences that outside academics could never hope to access. But with your intervention, we were able to create a memorable experience to thank the organizers for their hard work. And then you led a session with Adrià during the conference that showed that Open Innovation was not simply some account of high tech firms in Silicon Valley. Openness could infuse passion into humble industries like restaurants, and innovation could be a fundamental driver for Catalan cuisine. Never copy!
We also worked to apply insights from El Bulli and Adrià in the Challenge for Business Innovation, where I brought teams from UC Berkeley to participate in this competition. My students were amazed with Barcelona, and excited to test their skills against creative and energetic students from Barcelona and other countries in Europe.
Now we continue to work together to bring the insights from El Bulli and Adrià to Open Innovation. With luck, we will have a wonderful paper together with our colleagues Silviya Svejenova and Ivanka Visnjic sometime next year. Congratulations on 39 years of academic excellence, and I wish you a well deserved retirement!
MPAZ CLAVERIA
Marcel, recordo amb gratitud que comptessis amb mi per col·laborar en el pla estratègic. Va ser una gran oportunitat poder ser allà, veure com ho impulsàveu, escoltar les reflexions i viure de prop com s’enfocava cada idea i cada dada per construir una visió clara i alineada.
Gràcies per la confiança i per fer-me partícip. No només per tot el que vaig aprendre, sinó per la manera com ho vam viure i gaudir. Amb tot el nivell d’exigència que el repte suposava, sempre ens vas transmetre serenor, proximitat i confiança. Per això, no puc recordar aquells mesos sense un somriure. El mateix somriure que ens oferies a cada trobada, quan revisàvem la feina, i que encara avui precedeix les teves preguntes sinceres sobre com em va tot, quan ens retrobem.
Et desitjo tot el millor en aquesta nova etapa, Marcel. Espero que ens continuem trobant. Una forta abraçada!
Mar Vila
Me’n recordo de mil coses, després de tants anys…! El curs de formació per formadors és el fil de molts d’aquests records. Vaig participar-hi quan feia pocs anys que era a ESADE. Compartir reflexions amb tu, en Michel Fiol i un grup de professors, va ser una oportunitat que he valorat molt en diferents moments. I en concret, del curs, el silenci és el que m’ha fet pensar més vegades, preparant classes pero també en moltes altres situacions. He recordat el curs quan he pensat en la formació de nou professorat, o en com ajudar a millorar a professorat, i darrerament quan vàrem fer la sessió amb en Michel ara fa pocs mesos presentant el teu llibre.
Moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat durant aquests anys! la teva manera de treballar, de conversar, d’escoltar, deixa una gran empremta a l’escola. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa!!! Una abraçada
María José De La Maza
Marcel!! Cuántos recuerdos me vienen a la mente cuando pienso en ti. El primero, sin duda, son tus maravillosas clases cuando hice el EMBA. En aquel momento, no era del todo consciente de lo que ESADE llegaría a significar para mí, ni de todo lo que iba a aprender de un gran maestro como tú.
Cuando empecé mis andares como profesora colaboradora por ESADE, recuerdo que Pedro Parada me dijo: “MJ, ven a las clases de estrategia con los jóvenes del BBA, tú nos cubres a Marcel, a Ignasi, a Carlos y a mí y cuando no lo necesitemos puedes entrar en las sesiones que tu decidas.” ¡Vaya reto, cubrir a las primeras espadas de ESADE!. Lo que realmente me sorprendió fue entrar en vuestras clases y ver cómo todos transmitíais los mismos conocimientos con estilos y métodos completamente distintos, únicos. Fue una lección magistral de diversidad pedagógica.
Tus clases, en particular, me marcaron profundamente. Empezabas con las noticias del día, preguntabas a los estudiantes, y poco a poco ibas hilando una con otra como si todo formara parte de una coreografía perfecta. Cada sesión era como un baile en el que todo encajaba. Y lo más fascinante es que lo conseguías una y otra vez, clase tras clase, sin perder nunca el hilo. Me sigue asombrando tu sabiduría y tu humildad con la que haces sonar esa música celestial de la estrategia, conectándola con la realidad de cada día.
Como te decía, no imaginaba entonces lo que ESADE acabaría siendo para mí. Poco a poco me fui adentrando en este mundo apasionante de la docencia, siempre con esa “mano invisible” que lo sostenía todo: la tuya. Hace poco nos invitaste a Emma, Esteve y a mí a participar como ponentes en el evento de Esade Alumni que tú mismo organizaste: “De directivo a profesor”. Quiero que sepas que ese paso “a profesor” no habría sido el mismo sin tenerte como compañero de viaje, con tu ejemplo constante, tus preguntas incisivas y esa forma tuya de hacer reflexionar sin imponer nunca.
El día del evento, recordamos una anécdota que nunca olvidaré: cuando me dijeron que tenía que ir a Sevilla a sustituirte en un módulo de cuatro días de estrategia. ¡Qué presión! Sustituir a uno de los grandes referentes de ESADE… Lo que no sabía es que nadie quería que Marcel fuera sustituido —y no me extraña—. Cambiar a un gurú por alguien desconocido era un reto mayúsculo. Pero fue también una oportunidad que me dio fuerza y confianza, y que te debo, en gran parte, a ti.
Has dejado huella allí donde has estado. Siempre trabajando desde la innovación, con una manera única de comunicar, de enseñar, de conectar. Eres, sin lugar a dudas, el Maestro de los Maestros. Marcel, gracias por tu apoyo, tu sonrisa, tu tiempo y ese saber hacer tan tuyo que convierte lo difícil en sencillo.
¡Mil gracias por ser como eres!
Alex Fernández de Castro
Es un plaer i un honor escriure aquestes línies, amb motiu de la jubilació del Marcel Planellas. S’ha de reconèixer i correspondre la generositat dels companys de feina oberts, savis i empàtics, i en Marcel n’és un exemple paradigmàtic.
Me’n recordo que, a començaments del 2014, estava molt amoïnat, buscant qui em publiqués un llibre que havia escrit sobre «La Masia», un quadre de Joan Miró que Ernest Hemingway va comprar el 1925 com a regal per a la seva primera dona, Hadley Richardson. Jo agafava cada matí la llençadera entre el campus d’Esade a Pedralbes (Barcelona) i el de Sant Cugat. Un dia, xerrant amb l’Alfred Vernis, li vaig parlar del meu llibre i de la meva frustració, perquè «només» una editorial (Publicacions de la Universitat de València) havia mostrat interès per publicar-lo. L’Alfred em va recomanar que parlés amb el Marcel, i aquest em va posar de seguida en contacte amb Javier Nieto. En Javier, qui coneix bé el panorama editorial a Espanya, em va recomanar que no ho dubtés més, i que comfiés la publicació del meu llibre a la Universitat de València.
El llibre va ser publicat el 2015 i presentat a la Fundació Joan Miró de Barcelona a començaments del 2016. El nom del Marcel va quedar degudament inclós (juntament amb el de l’Alfred i el de Javier Nieto) en els agraïments.
Jo vaig començar a col.laborar a Esade mitjançant el Departament d’Idiomes, com a professor d’espanyol per a estrangers, el 1999. Ara cada vegada col.laboro més amb el Departament de Ciències Socials, i el meu paper com a professor de llengua es cada any una mica més petit. El 2014, però, encara coneixia poca gent fora d’Idiomes, i em sentia bastant desconnectat d’altres departaments. A Esade pots treballar-hi tota una vida i no conèixer massa gent, si no tens la curiositat o inquietud d’obrir-te als demés, i aprofitar les infinites sinergies que hi poden tenir lloc. Sortosament, jo mai no he dubtat a demanar ajuda o explorar possibilitats fóra del meu cercle més proper, i també per sort, he pogut coincidir amb persones com el Marcel, obertes i disposades a ajudar a qualsevol, vingui del departament que vingui.
Han passat 10 anys d’ençà de la publicació del meu llibre. Des de llavors, el 2017, Universitat de València va publicar un llibre més breu, amb entrevistes i viatges que vaig fer mentre em documentava per escriure el primer, i poc abans de la pandèmia, el Mas Miró de Mont-roig, casa d’estiu de Joan Miró a Mont-roig del Camp (Tarragona) i objecte de «La Masia», es va convertir en una casa-museu que val molt la pena visitar, on també vaig tenir el privilegi de parlar del meu llibre.
Tot això hagués estat molt més difícil, potser impossible, sense la petita empenta d’en Marcel.
Em complau pensar en les infinites causalitats posades en moviment per persones tan altruistes i desinteressades com ell, i m’acomiado amb el convenciment que, fora d’Esade, en Marcel continuarà ajudant a gent amb idees i ganes de dur-les a terme.
Xavier Vila
Estimat Marcel. M’en recordo………….. de tantes coses que és difícil trobar-ne només una. La teva manera pausada d’entendre els negocis i la vida en general dona confort i tranquil·litat a tothom qui t’escolta, jo inclòs, per descomptat. El teu compromís amb la business education, amb la qualitat i la innovació, juntament amb el teu desig de veure els teus alumnes triomfar, és una de les virtuts més grans d’un «profe». Recordaré aquests moments amb molt d’afecte i gratitud.
Recordo una pila de dinars en què vam compartir moments vitals i professionals molt intensos, tant a Madrid com a Barcelona. Assumir responsabilitats noves, per les dues parts, no sempre és fàcil, més encara, quan vivíem en plena crisi del 2008 i queia «foc real» sobre tots els negocis, escoles incloses.
A l’aula hem compartit sessions i moments interessants, fins i tot divertits. Hem tingut participants amb qui després he coincidit i he seguit professionalment. Un, en concret, fins i tot va passar a la política i va ser alcalde d’una gran ciutat espanyola (no diré quina) i després va tornar a l’empresa. Sempre que el veig s’enrecorda de la sessió que vam fer plegats tu i jo a Madrid, com a directiu invitat. Una sessió en què no va faltar l’humor i la sana competitivitat entre empreses del mateix sector. Jo, per si de cas, quan començo una sessió sempre dic: ¿»Hi ha algú del Banc de Santander o parents propers entre els assistents?» Si la resposta és no, dic: «Millor, així no tindré cap alumne que se m’enfadi», i si la resposta és sí, dic: «Millor, així puc interaccionar amb els alumnes». Fa massa anys que treballo a la competència….. Aquell dia estàvem tots molt distesos i vaig continuar «rajant al 100% sobre el vermell»: frases célebres del Botín (epd) contra el món de la innovació: «Lo que no son cuentas son cuentos», etc. Això sí, amb molt rigor acadèmic :)). Aquell dia, però, el que va passar és que jo no sabia que acabàveu de fer un cas sobre el Santander on justament ell era el bo i sortia com a «best in class» en una pila de temes. El millor és que tu, molt discretament, no vas dir res ni vas evitar que continués amb l’argumentari crític. Això se’n diu respecte, amistat, tolerància i fair play. L’exalcalde, és clar, treballava a un banc també competidor com jo; per això s’ho va passar tan bé.
També va ser especialment interessant un altre moment en què estàvem dissenyant un nou model de negoci on les entitats financeres, des de les àrees d’innovació, volíem traspassar fronteres tradicionals i entrar de ple en altres sectors, des de la biotecnologia fins a l’entreteniment o a l’executive education. Així vam poder pensar plegats com encaixaria un partner no acadèmic a l’acadèmia per arribar a totes les pimes. Tu no vas dubtar a veure una oportunitat per a tots enlloc d’una amenaça. Com tants d’altres projectes, al final, molts es queden al «fridge», però només dissenyar-ho i pensar-ho és un gran aprenentatge per a tots.
Sempre ha estat un plaer compartir idees i aula. Puc dir que tant en el que escrius com en el que dius coincidim en el 99%. En fi, Marcel, estic segur que facis el que facis t’anirà bé i tothom que et conegui copsarà aquesta manera de fer i de ser, de John Wayne: «el hombre tranquilo».
Ferran Ramon-Cortés
Estimat Marcel, ens vàrem conèixer com a membres de la junta d’ESADE ALUMNI, en el mandat de Germán Castejón, tu com a membre de la Junta Directiva, jo com a Convidat Permanent. Ens vàren donar la responsabilitat d’editar la revista d’Alumni, i allí vaig descobrir-te, en les nostres reunions d’edició, i en els cafès pre o post que preniem junts. Et vaig descobrir com una persona intel·ligent, estratègica, detallista, serena, amic dels teus amics, i amb un gran fons. Vaig tenir ocasió d’escriure-t’ho en la dedicatòria d’un dels meus llibres que vaig presentar a ESADE amb el teu recolzament.
Però l’anècdota que vull plasmar, que potser no recordis però que a mi em va marcar, va ser quan em vas demanar que en nom dels antics alumnes d’ESADE fes una intervenció a l’acte de graduació d’una promoció. M’ho vas demanar perquè formava part de la promoció que feia aquell any 25 anys d’antiguitat.
Recordo que et vaig preguntar on es feia, i em vas dir «a l’auditori». Jo havia fet presentacions a l’auditori d’ESADE, així que no em vaig preocupar. Vaig preparar el meu discurs, que vàrem comentar, i aquell mati, em van trucar del departament de comunicació d’ESADE per recordar-me l’acte. I em van dir: «recordi, carrer Lepant 150». Jo vaig demanar: «De quin Auditori parlem?» i em van respondre: «del de Barcelona. Tenim 1.200 convidats». Em volia morir. Allò escapava a les meves possibilitats. Però no tenia escapatòria. Hi vaig anar, i recordo que vaig buscar el teu suport. Tu em vas tranquilitzar, «sortirà be» em vas dir. I quan em dirigia a l’estrada, vem creuar una mirada de complicitat. I va sortir be, molt bé.
I ho explico perquè crec que representa molt bé com saps acompanyar la gent. Com t’impliques, com la cuides. Ets un gran company de viatge de la vida, i dones molt a tothom. Ha estat un plaer aprendre de tu i compartir amb tu. I espero que el viatge sigui encara molt més llarg.
Enric R. Bartlett Castellà
Benvolgut Marcel!. Me’n recordo que t’he tractat, al llarg dels anys, en tres de les teves condicions a Esade: professor, del curs de formació per a formadors, fent tàndem amb Michel Fiol i Andres Cuneo; com a secretari general, en el temps que vaig estar degà de la Facultat de Dret i com a president del claustre i col·lega. De fet, cronològicament, l’ordre seria l’invers.
En totes tres he apreciat la teva manera de dir pausada, amb la velocitat justa, per fer-te entendre, com invitant al destinatari a participar, si volia, dels teus pensaments. En alguna situació d’aquelles controvertides de les que acabaven a la taula del comitè executiu, vagi valorar que no afegies tensió, sinó que miraves d’objectivar el problema i cercar solucions que fossin acceptables, i per tant efectives, per a la majoria. Quan jo freqüentava el Parlament de Catalunya, com a compareixent, era en legislatures posteriors a la primera, en que tu vas tenir acta de diputat; però el tracte a Esade que abans descrivia, em va fer pensar que devies haver estat un bon parlamentari.
Del curs de formadors només puc fer lloances, vaig aprendre unes quantes coses, importants, que desprès he aplicat amb més o menys fortuna. Et desitjo llarga vida i felicitat en la futura etapa. Abraçada!
Xavier Busquets
Estimadíssim Marcel. Vull aprofitar aquesta oportunitat per compartir alguns dels records que tinc del temps que hem passat junts. Quan penso en tu, em ve al cap immediatament la teva extraordinària capacitat per combinar l’educació rigorosa amb un tracte cordial i atent.
Un dels moments que més recordo va ser aquella sessió en què discutíem un cas sobre el Santander. La teva iniciativa de convidar el president del banc, Emilio Botín, per a poder dialogar directament amb ell sobre el cas, va ser una demostració més de la teva capacitat per apropar l’acadèmia a la realitat empresarial i de la teva gran visió. Els debats sobre casos han estat sempre estimulants i, sense dubte, van enriquir la nostra manera d’entendre el món empresarial.
També recordo les presentacions dels teus llibres, que sempre anaven més enllà del simple acte acadèmic. Tu els feies viure, creant un espai de reflexió profundament interessant. La teva capacitat innovadora va quedar clara en moments com aquell en què vas portar a Esade al Ferran Adrià, un gest que va marcar una fita a l’hora d’introduir la creativitat i la innovació al món de l’educació.
Per sobre de tot, la teva educació i bones formes han estat una referència per a tots. Ets una persona cultivada, amb una gran passió per l’acadèmia i un profund amor per l’excel·lència. La teva influència no només ha estat en l’àmbit acadèmic, sinó també en la forma en què et relacionaves amb les persones, sempre amb un tracte afable i respectuós.
Han estat uns altres temps, però aquesta és una empremta indeleble. Et desitjo una nova etapa plena d’èxits i satisfaccions. Estic segur que continuaràs aportant la teva saviesa i bon judici, com sempre ho has fet. Molta sort per al futur, Marcel.
JOAN RAMIS
Estaré sempre molt agraït a en Marcel per la seva rebuda a ESADE. Tant en Marcel com molts altres (en Joan Manel, en Joan, en Miquel Àngel, na Rosa, etc.) em vàreu fer sentir com a casa des d’el primer minut. Era un altre món que girava en torn al restaurant de l’edifici 1, animat sovint pels post-partits dels dilluns migdia; i la sempre interessant discussió de qualsevol tema d’actualitat que en Paco, Manel, Josep Maria, Marcel i molts altres sabien conduïr de forma magistral. Per altre banda, com que ben aviat vaig començar amb responsabilitats de gestió de departament, també Marcel i Montse, foren sempre una gran font de bons consells.
D’el curs d’en Marcel i d’en Michel sempre m’ha quedat, i he seguit aplicant, un dels diversos mètodes que compartien amb nosaltres. En concret, aquell que consisteix en posar en paral.lel els aprenentatges que generen els alumnes i els aprenentatges que ha generat amb anterioritat el professor. I així fer jugar als estudiants al següent joc: “Quins aprenentatges vostres no ha reflexat el professor? I quins aprenentatges del professor no heu reflexat vosaltres? Au idò, vos posau ara en grup, i reflexionau 15 minuts sobre aquestes diferències”. Comme quoi, Michel i Marcel, així arrodonim el procés d’aprenentatge.
Entraré també al món de les sabates, tal com ha fet en Jordi, tema curiós que també ens ha unit amb en Marcel. Per Inca, tot són sabates (“eren” de fet, a l’actualitat poca cosa queda), i els grans empresaris solien emprar una expressió: “Bon gènero” que literalment es referia a la matèria prima, però que socialment s’utilitzava per indicar amb admiració algo que excedia les expectatives. De la mateixa forma, Marcel, tu sempre has superat les expectatives. I com que encara em quedaria curt, cal dedicar-te una altre expressió adicional de les nostres terres: Ser un “Senyor”. Darrera d’aquesta paraula no només hi havia un sentit d’admiració sinó també un sentit de gran coherència vital: Una persona que sap qui és, que actúa de forma consistent, i que es converteix així en exemple i referent.
Sempre s’apren de tothom, i de tú Marcel una mica més… I, si m’hagués de quedar amb una virtut teva, triaria la de saber escoltar. Està en gran competència amb la generositat que comenta en Carles, i dubto encara entre les dues… , però així i tot em quedo amb el saber escoltar. Res, esper que tot provi molt bé en començar la nova etapa, i que dita etapa obri noves oportunitats, i qui sap, potser poguem col.laborar, amb calma i “ben a poc a poc”, en algún nou projecte que sigui, dins la teva línea, innovador i engrescador. Una forta abraçada!
Jonathan Wareham
Gracias por tu amable profesionalismo a lo largo de los años, Marcel. Tus contribuciones a ESADE han sido significativas. Aunque no trabajamos directamente con mucha frecuencia, disfruté tenerte como compañero. Siempre aprecié tu sentido del humor. Te deseo lo mejor en esta nueva etapa de tu vida. Estoy seguro de que encontrarás satisfacción en muchos nuevos proyectos. Mis más cálidos saludos, Jonathan
Nicolas Delhomme
Estimado Marcel. Me acuerdo del viaje de vida que compartimos durante la definición e implementación del plan estratégico de ESADE. En ese ejercicio -desde mi perspectiva como consultor- descubrí tu liderazgo colectivo, orientado a asegurar un plan ambicioso y riguroso, capaz de lograr el compromiso de todos los grupos de interés de ESADE. He de decirte que la metodología que definimos me permitió, posteriormente, adaptarla en otras industrias con el mismo éxito.
Me acuerdo de lo inquieto que eres, siempre con proyectos, buscando aportar nuevos conocimientos al mundo del «management». Desde entonces, he tenido la oportunidad de leer y debatir contigo dos de tus libros: «El libro rojo de la innovación» y «La inteligencia situacional en la formación de adultos». Además, recuerdo nuestras conversaciones apasionadas sobre la auditoría del proceso creativo y los casos fascinantes que estabas desarrollando sobre el «City Football Group» y el «Hospital Sant Joan de Déu».
Eres el tipo de persona que uno sueña tener cerca, por tu proximidad, tu generosidad y todo lo que me has aportado en cada uno de nuestros encuentros. Muchas gracias por todo. Te deseo una jubilación tan apasionante como ha sido tu vida profesional. Un fuerte abrazo, Nico.