M’agradaria si voleu compartir els records i les vivències que tingueu dels moments que hem viscut junts a Esade. Has de començar escrivint “Me’n recordo” i triar un fet concret. No hi ha límits d’extensió, ni de nombre de records. I pots participar tants cops com vulguis, amb nous records o comentant els records que es comparteixin, si també hi vas ser…
Me gustaría si quieres compartir los recuerdos y las vivencias que tengas de los momentos que hemos vivido juntos en Esade. Has de empezar escribiendo “Me acuerdo” y seleccionar un acontecimiento concreto. No hay límite de extensión, ni de número de recuerdos. Y puedes participar tantas veces como quieras, con nuevos recuerdos o comentando los recuerdos que se compartan, si también estuviste…
I would like if you want to share the memories and experiences you have of the moments we have lived together at Esade. You have to start by writing “I remember” and select a specific event. There is no limit to the extension or number of memories. And you can participate as many times as you want, with new memories or commenting on the memories that are shared, if you were there too…
134 Comments
Mònica
Marcel, de què me’n recordo…???… de tot el que he pogut apendre de tu!
Començant com a professor i jo alumna. De la teva metodologia i estil docent a l’aula.
Seguint com a professor referent a Esade, quan vareu organitzar el seminari de Formació per Formadors, (que crec que tenia 26 anys? ) que em va donar seguretat per posar-me davant de qualsevol audiència.
També, com has combinat ser «practitioner» i també «recercaire», amb una investigació aplicada i rellevant per als professionals.
La teva escolta activa, quan he demanat la teva opinió, i les teves recomanacions en base a la teva experiència.
També el teu enfoc sobre com ha de ser un alumni d’Esade, el teu «temple» combinat amb el sentit de l’humor.
Per tant, només em queda donar-te les gràcies per tot el que m’has ensenyat. Et trobaré molt a faltar! una abraçada molt forta!! Com el Vallès no hi ha res 😉
Goyo Panadero
Querido amigo,
El tiempo es inexorable, pero los recuerdos son nuestros asideros para no caer en el vacío del pasado, en la sima del olvido.
Hoy escribiendo estas notas, me acuerdo… de nuestros encuentros, encuentros que durante más de quince años hemos tenido los dos. Charlas y conversaciones en Madrid, Barcelona, Londres….
Vivimos juntos “Momentum Project” en BBVA con nuestro amigo común Toni Ballabriga. Tomamos juntos algunos cafés en Barcelona. Tuve el honor de ayudarte en la presentación del libro “Las Decisiones Estratégicas” en Esade, en la sede de Madrid, e incluso últimamente maquinamos algún proyecto de estrategia y momentos históricos para inspirar a consultores y clientes.
Siempre que he tenido que hablar de ti a una tercera persona que tenía interés por conocerte, he usado la imagen de un profesor de academia, de academia platónica.
Pero ahora, escribiendo y recordando nuestros paseos por Londres, donde viví un tiempo y tú frecuentabas por viajes familiares, es de justicia evolucionar esa metáfora. Allí, resguardados ambos bajo algún pórtico de edificio victoriano, de la infatigable lluvia londinense te escuchaba, aprendía y reflexionaba. Como los alumnos de Zenón de Citio en Atenas, en la Stoa Poikile (Pórtico Pintado), tuve la inmensa fortuna de descubrir que mi amigo Marcel era y es un profesor, pero a la vez un filósofo estoico del siglo XXI. Cual Marco Aurelio, Epícteto o Seneca, contigo descubrí tres grandes principios humanistas que los guardo como tres grandes tesoros:
Epoché o tu sano escepticismo para no juzgar, para no posicionarte de forma dogmática y mantener una mente abierta. Me enseñaste que debemos abstenernos de emitir juicios definitivos sobre algo para alcanzar tranquilidad y claridad mental.
Ataraxia o tu serenidad para no dejarte afectar por los problemas del día a día, sino afrontarlos con calma y equilibrio. Encarnas el ideal estoico que busca alcanzar un estado de paz interior, libre de preocupaciones y perturbaciones externas o internas.
Eudaimonía o tu sentido de realización personal para lograr la felicidad plena. Apurando tu taza me recordabas que hay que vivir una vida virtuosa, contribuyendo al bien común y logrando al mismo tiempo tu propio desarrollo personal.
Desitjant poder tornar a xerrar i reflexionar amb tu sobre les coses importants de la vida i demanar un altre cafè ☕️ perquè segur que se m’ha tornat a quedar fred; t’envio una forta abraçada, amic.
Genís Roca
Marcel Planellas sempre ha sigut una persona sàvia.
Farcida de coneixements, lectures, experiències i casos viscuts.
Però el que sempre he admirat d’ell ha estat el to i l’actitud.
Sempre tranquil, generós, constructiu i disposat. Sempre al costat.
Sempre m’ha transmès rigor i responsabilitat, i a la vegada cura i sensibilitat.
Amb el temps he vist que no hi ha gaires persones així.
Gràcies per ser-hi, Marcel.
Núria Sala
Hi ha professors que recordes pel que t’expliquen, però n’hi ha d’altres que recordes pel que et fan pensar. Marcel, tu ets d’aquests últims. A les teves classes i converses, no només ens has parlat d’estratègia, sinó que ens has ensenyat a mirar amb ulls estratègics. Wow! Ens has donat mètode, però sobretot, les eines.
Vam començar l’Executive Master parlant del model d’aprenentatge de Kolb… i ens el vas fer viure a cada classe, en cada debat, en cada activitat. Ens vas fer passar per l’experiència, la reflexió, l’anàlisi i, finalment, per l’acció. Brillant perquè això, t’ho dic de cor, deixa empremta de veritat.
Que deixes petjada a les persones ho he notat sempre que prenies la paraula a l’aula… Es feina un silenci majestuós: parlava en Marcel. També deixa empremta la manera com sabies treure el millor de cada grup. Fins i tot quan anàvem passats de temps, o quan ens perdíem en un Prezi 😉… la teva mirada observadora, la teva discreció i les teves preguntes respectuoses ens ajudaven a analitzar què havia passat realment.
Amb tot… has aconseguit tant! La combinació entre docència i consultoria t’ha convertit en una llegenda per a tots els que hem passat pels passadissos de la nostra estimada ESADE. Ens vas parlar de Porter, de Kahneman, de la teva pròpia manera de construir estratègia… però sobretot, ens vas ensenyar a fer-nos bones preguntes. A anar més enllà de les eines i entendre què hi ha darrere. A construir pensant en l’objectiu… i a llegir les organitzacions des de les tensions que realment les mouen.
I també ens vas ensenyar una cosa que no surt als llibres: que l’humilitat i la passió són motors poderosos de lideratge. Que explicar una empresa petita al costat de grans multinacionals pot ser igual —o més— transformador. Que el valor d’un projecte no es mesura per la facturació, sinó per la seva capacitat d’impacte.
Ara que tanques aquesta etapa, sé que no tanques res del que realment ets. Perquè tu no ets només professor, ets un mestre, i en sou pocs. US NECESSITEM ACTIUS MOLT DE TEMPS ENCARA. No ens podem permetre perdre la vostra inspiració.
Et desitjo que aquesta nova etapa estigui plena de moments per continuar compartint la teva visió de tot el que saps. I que, d’alguna manera, seguim trobant-nos. Una abraçada molt gran i tot el meu agraïment per tot allò que ja sóc gràcies al teu mestratge.
Mª Teresa Duplá Marin
Querido Marcel, me acuerdo….son muchos los recuerdos que vienen a mi mente, recuerdos muy variados y muy buenos…
Me acuerdo de las reuniones de trabajo compartidas, de tu capacidad de liderazgo, de hacer sencillo lo complejo y de acercarnos con mucha habilidad al complejo mundo de la reflexión estratégica…siempre desde la elegancia y la pofesionalidad que te caracteriza.
Me acuerdo del magnífico curso de formación de formadores, con tu gran colega Michel Fiol…hubo un antes y un después!
Y también me acuerdo de los paseos por los jardines de Loyola en las formaciones de UNIJES y, como no, de alguna escapada nocturna de un mini grupo ESADE (en el que me admitieron…) en una cena, casi clandestina, pero cargada de amistad y sobre todo de buen rollo!
Gracias por todos estos momentos, por todo lo aprendido a tu lado y por ser como eres!. Espero que disfrutes de esta nueva etapa de la vida como te mereces, por aquí te echaremos mucho de menos!
Antonia María Serra
Estimat Marcel. La teva iniciativa de tenir un record del teu pas per Esade a través dels testimonis d’aquells que hem tingut la sort de poder-te conèixer i treballar amb tu em sembla preciosa, digna del gran professional que ets. Et vull doncs agrair que em convidis a formar part d’aquesta iniciativa i em donis veu per expressar les vivències que més m’han marcat. Com saps, jo també tinc una trajectòria laboral molt llarga a Esade, i en aquests anys hem tingut ocasió de viure molts moments diferents de la institució, de conèixer grans persones que han deixat empremta i que han donat exemple amb la seva vocació de servei. Tu estàs entre elles, tant per la vessant de gestió, com per la teva vessant acadèmica.
Pel que fa a la vessant de gestió, per mi tu ets el paradigma del que ha de ser un Secretari General responsable de les Relacions Externes: gentleman per excel·lència, d’exquisida educació i formació, amb una capacitat innata per contactar amb antics alumnes, institucions i empreses, estudiants, professorat i PAS, sempre proper i correctíssim amb tothom, sempre amb un semblant amable i convertint les dificultats en solucions, gràcies a la teva gran capacitat d’afrontar totes les situacions.
La teva vesant acadèmica no és menys brillant, ja que com a professor has destacat per la teva gran preparació acadèmica i expertise en l’ àmbit de l´Estrategia, la Direcció general i l’Emprenedoria, per la teva capacitat de planificació i establiment de plans estratègics i, al mateix temps, per la teva didàctica que ha format a moltes generacions de professorat jove, el que t’ha convertit en un mestre.
ME’N RECORDO especialment de l’organització de la 49èna Assemblea General de CLADEA que va tenir lloc a Esade del 3 al 5 de setembre de 2014. El lema “Leading in a Global Word: Latin America and Europe, New Connections”. Feia anys que l’esmentada assemblea no s’havia organitzat a Esade i el repte era notori, perquè els nostres objectius també ho eren: enfortir les relaciones d’Esade amb les principals institucions acadèmiques d’Amèrica Llatina i amb CLADEA; incrementar la marca i visibilitat de la nostra institució en aquest continent; elevar el nivell acadèmic dels «papers» de la conferència, tenint en compte que Barcelona com a seu resultava un destí molt atractiu i que es preveia una gran afluència d’assistents d’arreu del món i especialment d’Amèrica Llatina, el que constituïa un gran repte, tant pel volum, com per l’objectiu de qualitat acadèmica fixat.
Vaig incorporar-me al comitè organitzador de la conferència. La meva part era vetllar per la relació institucional amb CLADEA i la creació de vincles de col·laboració duradors amb les principals universitats participants. La teva funció era doble, dirigir la conferència i organitzar la part acadèmica i alhora acompanyar-nos en totes les decisions organitzatives de la conferència per assegurar-ne la màxima qualitat. Vàrem passar moltes hores, preparant, imaginant, planejant i treballant pel nostre objectiu comú. No vàrem estalviar esforços i vàrem depositar il·lusió i ganes de fer quelcom ben fet, que ens permetés assolir els objectius fixats. I no sols es va aconseguir el fi, sinó que queda per sempre com es fa ver el procés, amb treball compartit, alegria i bon humor, esperit d’equip i alineació entre nosaltres i els valors en els que crèiem.
Gràcies Marcel pel teu llegat, que ja ha quedat inscrit en lletres d’or en la història d’ Esade. Gràcies Marcel per la teva generositat i amistat que recordarem sempre.
Daniel Sánchez
Marcel. Formes part d’un petit grup de professors d’Esade, segurament els millors (sigui com sigui que es defineixi això) que heu deixat una imprompta imborrable en els alumnes i també en tots aquells que formem part d’Esade d’una manera o d’una altra. La meva més sincera enhorabona per aquesta fita, que només s’aconsegueix fent molt bé les coses de manera consistent, durant dècades.
Darrerament he tingut una relació més directa amb tu, en tant que president d’Alumni i membre del Patronat, però el teu paper a l’escola i la gran consideració que et tenen tots a Esade la tenia clara de molt abans.
Vaig tenir la sort de compartir amb tu taula rodana amb el nostre molt apreciat José Manuel Villanueva, fundador de Privalia, en un matins Esade fa uns mesos. Com no podia ser d’altra manera, la teva entrevista va tenir profunditat i bon criteri, a més de ser dinàmica i molt amena per tots els presents. Una mostra més del teu ‘savoir faire’.
Una forta abraçada i gaudeix molt de la nova etapa.
Josep Puig Mestres
A finals dels anys vuitanta, un petit anunci a La Vanguardia em va cridar l’atenció: ESADE buscava candidats per a un programa intensiu orientat a la creació d’empreses innovadores amb el Parc Tecnológic del Vallés. Just en aquell moment, acabava d’engegar un equip per produir “sistemes interactius de comunicació”, una cosa que gairebé ningú sabia què era, per a què servia ni com es feia. Una empresa molt innovadora per a l’època, quan els ordinadors anaven a pedals i el concepte d’interactivitat era una entelèquia.
ESADE em feia molt respecte; em semblava que aquell món dels negocis no era per a mi. Però la vida m’havia dut a fundar una empresa si volia crear i conèixer a fons allò que tant em fascinava: la interactivitat aplicada a la comunicació audiovisual. De comunicació, interactivitat i audiovisuals en sabia una mica, però d’empreses, ben poc. Vaig trucar a ESADE i em van donar hora amb el professor que codirigia i coordinava aquell programa: Marcel Planellas.
La cita va ser en un despatx petit i atapeït de llibres i papers per tot arreu, d’on un cap amb un somriure afable i una mirada neta sobresortia darrere d’una taula massa petita per tant coneixement acumulat. Era el més semblant a les taules de les redaccions dels diaris on havia treballat des dels divuit anys. Començàvem bé, molt bé.
El Marcel m’ho va posar molt fàcil per dissipar recels jesuítics, i ràpidament vam trobar llocs comuns, com dos coetanis compromesos a la nostra manera en les lluites universitàries del final del franquisme i una mica més enllà, especialment ell, que havia estat el membre més jove de la Mesa del Parlament restituït després de la guerra.
El programa estava pensat per a gent emprenedora i es concentrava els divendres i dissabtes, en setmanes alternes, durant tres o quatre mesos. Entre alguns dels dotze alumnes amb idees innovadores que érem, es van crear lligams que han perdurat en el temps, com amb l’Alfons Cornella o el Víctor Farré, amb qui hem compartit projectes, descobertes i viatges. Teníem els millors professors de la casa, i recordo que a la primera sessió un psicòleg com en Samuel Husenman ens va fer qüestionar si estàvem bojos per voler muntar una empresa… boníssim per començar! Encara érem a temps de tornar al confort del sou a final de mes. I així anàvem saltant de la idea a l’empresa, per acabar redactant un Pla d’Empresa, que era l’objectiu final del programa. Una eina que sempre més m’ha acompanyat.
El rol del Marcel com a profesor y tutor era estimular-nos en tot moment, donar-nos confiança, fer-nos creure en la nostra idea i convidar-nos a seguir investigant. El Marcel ens ensenyava a pensar.
Una cosa magnífica era que teníem un bar per a nosaltres sols. Arribaves al matí i t’esperava un esmorzar fantàstic, tota la premsa, un telèfon i un fantàstic cambrer – en Jesús- que aviat et coneixia pel nom. A l’hora de dinar, les taules del restaurant tenien estovalles de veritat i els cambrers et servien com a senyors. Vaig començar a posar-me corbata…
Acabat el curs, amb el Marcel ens anàvem veient i teixint una complicitat que ens va portar a dissenyar i produir el primer programa multimèdia sobre creació d’empreses, amb el suport de la Diputació de Barcelona, per ajudar als agents de desevolupament local dels Ajuntaments. En aquell moment, la tecnologia puntera era el CD-ROM.
Recordo un temps en què quedàvem per dinar i compartíem lectures i exposicions. Recordo veure Rothko a la Fundació Miró, i compartir la fascinació per Kapuściński o Álvaro Mutis…
I també recordo amb indignació les notícies que embrutaven la teva honesta trajectòria, que van estroncar la teva carrera directiva a la casa —que no pas la teva capacitat ni les ganes de seguir amb projectes académics innovadors i de continuar aprenent.
I ara que canviaràs de rutines, seràs l’amo del teu temps: la millor riquesa de la vida, que estic segur sabràs aprofitar com ningú. Disfruta! Una forta abraçada!
Claudi Pellicer Balcells
Estimat Marcel. Me’n recordo que ens vàrem conèixer cap a l’any 1991 quan vaig demanar-te consell per decidir quin tipus de tesina fer. Ara no sé la data amb precisió. Després pràcticament no vàrem tornar a veuren’s fins fa pocs anys, quan a ESADE vau decidir comptar amb el recolzament de Signature per acompanyar el procés de definició del seu pla estratègic.
I d’aquesta darrera etapa en guardo un magnífic record. Va ser una sort poder col·laborar amb tu en aquesta important tasca per ESADE. Per mi poder contribuir d’alguna manera en aquest procés per a la meva universitat ja va ser en si mateix un privilegi, i treballar amb tu en aquest projecte va ser un veritable plaer i un gran aprenentatge. Per mi i per tot l’equip.
Després de molts anys fent consultoria estratègica, tots a Signature vàrem coincidir en que va ser la vegada que millor s’havia aconseguit orquestrar el procés de participació de tot l’equip en l’elaboració del pla estratègic. I també la vegada en que millor es va facilitar la participació i presa de decisions per part dels òrgans de govern, en aquest cas l’equip directiu i en ultima instancia el patronat. I sense dubte, ho vam aconseguir gràcies al teu coneixement de la matèria, la teva saviesa i la teva exquisida direcció de tot el procés de reflexió. Procés que va permetre elaborar i aprovar per unanimitat el nou pla estratègic d’ESADE.
Des de aleshores, hem tingut ocasió de veure’ns sovint i de col·laborar en altres àmbits, i hem pogut gaudir de més “bons” moments de conversa, de consells i d’amistat. I espero que en la nova i merescuda etapa que encetes, puguem continuar fent-ho durant molts anys!. Moltes gràcies per tot i moltes felicitats per la teva magnifica carrera docent, divulgativa i professional. Una abraçada i fins ben aviat.
Manel Boullosa
Estimat Marcel, no ens vam arribar a conèixer el 2004, quan feia el meu MBA a ESADE ja que degut a la meva especialització financera em va tocar anar per “l’altre cantó del quadre”. Els companys parlaven meravelles de les teves classes però no les vaig poder gaudir.
15 anys més tard finalment vaig tenir l’oportunitat, i quina oportunitat… Col·laborar amb tu en el procés de planificació estratègica d’ESADE. Recordo perfectament les primeres sessions de treball, i com ens vas acollir donant-nos la confiança necessària per poder aportar i qüestionar fins i tot les teves idees, sense ego i pensant sempre en el millor per ESADE.
Vaig aprendre molt d’aquell projecte, especialment en quan a la gestió impecable dels equips i grups d’interès; i vaig entendre el que els companys em deien el 2004. Les persones realment importants no es donen cap importància. I les millors lliçons es donen amb l’exemple.
Guardo els teus llibres “Las decisiones estratégicas” i “El libro rojo de la innovación” com a petits tresors, llibres de referència i consulta habitual que he regalat amb orgull a amics i clients. M’han guiat (i continuaran fent-ho) en la descoberta d’autors i idees clau pels meus projectes.
He tingut la sort de poder mantenir el contacte i trobar-nos periòdicament. Menys del que voldria vivint tan a prop. Espero poder fer-ho més sovint. Moltes gràcies per tot i gaudeix molt d’aquesta nova etapa.Una abraçada i fins ben aviat.
Anna Muni
Al llarg dels anys, he tingut la sort de compartir experiències amb el professor Marcel Planellas en diferents etapes, com a estudiant i com a col·laboradora. Sempre m’ha inspirat la seva capacitat per fer emergir el pensament estratègic des d’una mirada rigorosa i alhora propera, amb una gran vocació de compartir coneixement i fomentar l’esperit crític.
Vaig conèixer Marcel Planellas com a professor d’Estratègia a l’MBA d’ESADE, on les seves classes convidaven a reflexionar, a pensar diferent, a conèixer les bases de l’estratègia d’empresa i a trobar camins per a la presa de decisions complexes. La seva manera de conduir el diàleg en el grup em va deixar una empremta profunda, i moltes de les idees que vaig començar a treballar aleshores encara m’acompanyen avui.
Un dels projectes més significatius que hem compartit és, sens dubte, el llibre «Las decisiones estratégicas», que vam co-crear i que ara ja celebra la seva reimpresió en format butxaca, després de sis reedicions i la traducció a l’angles (editada per Cambridge University Press), coincidint amb els 10 anys de la seva publicació. Va ser un procés apassionant de diàleg i síntesi, on vaig poder contribuir amb el disseny del llibre i en donar forma als models estratègics més reconeguts. Un llibre que continua essent una oportunitat d’acompanyament per a les persones que volen entendre i aplicar l’estratègia des d’una perspectiva pràctica.
També guardo un gran record de la nostra col·laboració en el «Creativity for Business Innovation Challenge» (C4Bi) d’ESADE, una competició entre estudiants que posava en valor el procés creatiu. Utilitzant com a punt de partida la metodologia emprada per Ferran Adrià a elBulli, Marcel Planellas i Ivan Bofarull van desenvolupar un model per auditar els processos d’innovació a les empreses. En aquest context, el repte va ser donar un format on usabilitat, creativitat i estratègia dialogesin.
Més enllà dels projectes, també agraeixo els bons consells que Marcel Planellas m’ha donat al llarg dels anys orientant i compartint la seva experiència amb intel·ligència i generositat. Per tot plegat, li estic profundament agraïda. És un referent i una persona amb qui es un privilegi coincidir en el camí.
Àngels Baqué
Estimat Marcel. Des de la distància, però alhora molt a prop, et recordo i et recordaré com un gran professional de les relacions institucionals, el protocol i el lideratge en l’organització d’esdeveniments.
Vull dedicar-te alguns paràgrafs d’un article que vaig escriure fa uns mesos i que encaixa perfectament amb la teva essència:
El professional de les relaciones institucionals dona sentit a les normes, cercant un equilibri que beneficiï la col.laboració entre el sector privat i el públic, tot i que cadascun camini sota lògiques diferents.
El protocol és una disciplina profundament humana, vinculada al diàleg i a la creació d’espais per a la interacció. En temps de tensió, els professionals del protocol som fonamentals per alleujar conflictes. Representem el rostre institucional, on la sinceritat i la proximitat són essencials.
El protocol és la manifestació d’una triple cortesia, i tu, Marcel, la representes perfectament:
• Modals, reflex del respecte mutu.
• Esperit, perquè no tot el que fem respon a un interès.
• Cor, bondat que compartim per generar confiança.
Som aquí per construir ponts, no per generar conflictes. L’empatia és clau en la nostra feina: hem d’anticipar les reaccions del públic i adaptar-nos a les seves expectatives amb sentit comú i intuïció, tot i que sempre hi haurà un marge per a l’imprevist.
Moltes gràcies, Marcel, per dedicar una bona part de la teva professió a construir pilars fonamentals: relacions institucionals, que són l’art de connectar interessos diversos; una impecable gestió del protocol, l’eina que garanteix ordre i harmonia; i un clar lideratge en l’organització d’esdeveniments claus, que són l’expressió tangible d’aquestes interaccions que comuniquen, inspiren i generen valor.
Com t’he dit en més d’una ocasió, Esade et trobarà a faltar, i l’Àngels Baqué també. Molta sort en aquesta nova etapa. Una abraçada.
Pilar Opazo
Marcel, nos conocimos en el contexto del «Challenge for Business Innovation (C4BI)» de ESADE y elBullifoundation de Ferran Adrià. Entonces, yo estaba en MIT, Boston, Massachussets, y acompañé a un equipo de 3 de mis estudiantes al reto, donde compitieron con otras cuatro equipos de universidades internacionales.
Visitamos el museo y las instalaciones del FCBarcelona, para conocer el proyecto del «Barça Innovation Hub», y el taller de elBullifoundation donde los estudiantes tuvieron el privilegio de conversar con Ferran Adrià para aprender de su proceso creativo. Después tuvieron que aplicar lo aprendido y presentar sus propuesta para rediseñar el «bihub».
Me impresionó lo innovadora que era esta metodología de enseñanza de aprendizaje activo a través de un reto, donde compiten equipos de estudiantes. Mis alumnos de MIT me dijeron que esta experiencia había sido de las mejores que tuvieron durante todo su MBA en la Universidad.
Gracias por organizar estas experiencias y diseñar un currículum tan innovador para los estudiantes. Nosotros, como profesores, también aprendimos tremendamente! Y que maravilla además hacerlo con organizaciones tan interesantes y aprender de creativos «first-hand»!.
Gracias por hacerme parte de estos proyectos, como el C4BI. Añadieron mucho valor a la formación de nuestros estudiantes. Te deseo lo mejor en tu jubilación, espero sea una celebración de tu vida académica y de tanto que diste a otros!. Un fuerte abrazo.
marc cortes
Marcel, sempre m’has acompanyat en aquests més de 25 anys que porto a Esade. Primer com a professor, després com a colega, però sempre una inspiració.
Montserrat Castello
Marcel, recordo el projecte d’escola emprenedora a Andorra que hem compartit al llarg d’uns quant anys (més dels que vam comprometre inicialment). Recordo la teva perspicàcia per negociar els acords, tant internament com externament, la teva mirada llarga i estratègica en la gestió del projecte i de les persones. Recordo la teva flexibilitat i bonhomia alhora que la teva claredat i lideratge. No són qualitats que es trobin fàcilment en una mateixa persona i menys en entorns acadèmics competitius com els nostres, amb projectes complexos i poc acotats com el que teníem entre mans. Gràcies per fer-ho tant fàcil, entretingut i profitós!
Ignasi Masia
Quan comences un curs amb gent desconeguda sempre hi ha el vertigen inicial. Si ets jove i estàs embrancat en una nova empresa , amb poca experiència i molts dubtes, encara més. El meu projecte i jo estarem a l’alçada, et preguntes. A llavors apareix el Marcel amb el front clarejat, el somriure contingut i la mirada d’anar més enllà, molt més enllà. Ell serà el teu professor que et farà sentir acollit, tranquil i , segurament, acabareu sent amics.
Aquell projecte va durar molts anys i em va fer sentir feliç. La llavor del curs de creació d’empreses innovadores va ser l’incentiu per anar a treballar cada dia amb il·lusió per un nou objectiu. Després vaig fer mes cursos o seminaris i sempre apareixia el Marcel, ara ja amb el somriure menys contingut. Fins i tot, he tingut la sort d’anar a prendre cerveses amb ell, i ,us ho ben asseguro, el somriure ja no és gens contingut.
A les acaballes de la vida laboral del meu pare, vaig fer amb ell i un germà el curs sobre empresa familiar. Em va resultar curiós que en relació a una mateixa explicació estratègica la interpretació final fos tan dispar entre nosaltres. Aquí rau la gracia i el mèrit de fer empresa: cadascú ho veu amb el seu prisma particular malgrat que sembli un mateix raonament.
El Ferran Adrià i en Marcel ens ho han deixat ben clar: que mai falti imaginació i creativitat!.
Ànims Marcel, alguna de grossa deus està barrinant per aquesta nova etapa.
Silvia Muñoz
Estimat Marcel! Me´n recordo de tantes estones compartides amb tu. Moltes d’elles professionals, però d’altres personals.
Fent un resum “molt resumit”, em remunto al 1997. És l’any que vaig començar a treballar a Esade i que per mi eres el professor Planellas, que venia de tant en tant a Secretària Acadèmica a entregar actes de notes. Ja en aquella època transmeties una pau i una serenor que, encara ara, et caracteritzen.
Durant molts anys vas seguir sent el professor Planellas, fins al 2010 (13 anys després), que vaig tenir la GRAN sort de començar una nova etapa a Esade, com «assistant» d’alguns directius, entre ells tu (Secretari General d’Esade). Va ser llavors quan el professor Planellas va passar a ser en Marcel. Va ser un autèntic plaer poder treballar amb tu, i quan dic amb tu, ho dic perquè des del primer dia em vas fer sentir part del teu equip, involucrant-me plenament en totes les activitats.
Recordo els MINIPROEX i també els PROEX, les reunions que vas crear per a coordinar la projecció exterior d’Esade. Encara guardo l’acta de la primera reunió a la que vaig assistir, el 05/11/2010, amb l’Eugènia explicant les línies principals del pla estratègic. Una època on vas desenvolupar tota la part del debat social per aconseguir que Esade fos percebuda com un referent institucional en els àmbits de l’empresa amb una presència cada cop més alta a nivell internacional. Quina època més maca!
Al 2012 vam deixar de treballar plegats :), però els nostres camins es van tornar a creuar al 2019, quan em van demanar donar suport administratiu a l’equip del Pla Estratègic d’Esade (PEI 19-23) i que no vaig dubtar en cap moment, quan vaig saber que estaves al capdavant del projecte. Vam passar moments de molta pressió, però només em venen al record moments i anècdotes entranyables amb el Nico i el Miguel Ángel (Dream Team). I com no, ens vam retrobar al setembre del 2022 per un nou encàrrec de Pla Estratègic d’Esade (PEI 23-27), on vam poder compartir moments de moltíssima feina, però també d’estones tan divertides que vaig gaudir al màxim.
Marcel, de tot cor, GRÀCIES per la teva amistat, per escoltar-me SEMPRE i donar-me un munt de bons consells, tan a nivell professional com a nivell personal (ja saps de que et parlo… pares, filles, viatges, etc). Seguirem prenent cafès de tant en tant, oi?.
Una abraçada enorme i plena, plena, plena de carinyo.
Anna Xicoy
Marcel, el record teu l’associo inexorablement al de la Montse Ollé, al Parc Tecnològic del Vallés, al llibre sobre com fer un pla d’ Empresa….son finals dels vuitanta i sou un grup de professors d’Esade intentant despertar vocacions d’ emprenedors….En tu rigor, amabilitat i generositat van de la mà. Gràcies per tots aquests anys de contribució i per fer-ho amb aquest tarannà. Ben retrobat!
NÚRIA MAYO
Moltes gràcies, Marcel, per sembrar coneixement i criteri. M’emporto molt bons records dels moments compartits, tant com a alumna com després ja com a col·lega a Esade.
A l’any 2001, primera edició de l’EMBA, vas ser el meu professor d’estratègia. Recordo molt bé com, amb la teva serenitat i claredat, em vas enganxar des del primer moment.
Anys més tard, ja treballant a Esade, vaig tenir la sort de coincidir amb tu durant el Pla Estratègic del 2019. Amb un to pausat, ple de seny i saviesa, ens vas guiar i ordenar durant tot el procés.
T’has guanyat de sobres aquesta nova etapa. Et desitjo una jubilació plena i ben merescuda.
Una forta abraçada!
Raquel Pruna
Me’n recordo dels dinars del professorat (i dels Teaching Assistants!!) de Corporate Strategy els dilluns a Sant Cugat, per a repasar com anava l’assigantura, suggerir noves iniciatives i comentar l’actualitat amb el Marcel, amb moltíssima il·lusió.
Estimat Marcel, malgrat haver coincidit només en els teus últims anys a Esade (tant de bo hagués arribat abans!), ha estat una grandíssima sort haver pogut aprendre de tu. Trobar-te sempre amb el teu gran esperit i humor és fantàstic.
Desitjo de tot cor que siguis molt feliç en la teva nova etapa (no en tinc cap dubte), i que de tant en tant ens anem retrobant. Una abraçada molt forta!!!
Albert Ollé
M’en recordo de les classes amb el professor Planellas del curs de creació d’empreses com moments plens d’aprenentatge i d’inspiració. La seva dedicació anava molt mes enllà de l’aula: sempre estava disposat a escoltar-nos i a compartir el seu temps per ajudar-nos a aplicar tot el que apreníem als nostres propis projectes emprenedors ( tinc un gran record de les seves tutories).
Més endavant, recordo especialment quan va proposar-me fer un cas d’estudi sobre els dilemes estrategics en l’evolució de la meva empresa Emergia i ha estat una experiencia increible poder compartir amb els estudiants del EMBA la discusió d’aquest cas, normalment els dissabtes al matí ( i en una ocasió van poder assistir-hi dues de les meves filles que eren estudiants del BBA).
La seva serenor i la seva capacitat de transmetre pau feien que qualsevol preocupacio es tornés més llegeura. Per a mí, ha estat un veritable honor i un privilegi poder comptar amb ell al llarg de tots aquests anys, no només com a professor sinó també com a conseller i com amic. Gràcies Marcel, per tot el que ens has donat i per ser una inspiració constant (i espero que podrem seguir fent els nostres «dinarillos» per a posar-nos al dia).
Prof. F. X. Mena
ME’N RECORDO quan el prof. Marcel Planellas va incorporar-se al Claustre d’ESADE, ja fa força anys…
ME’N RECORDO l’impacte que em va produir el fet que en Marcel havia estat el diputat més jove d’una institució recuperada com el Parlament de Catalunya, passant a la història com membre de la Mesa.
ME’N RECORDO -molt especialment- dels seminaris sobre pedagogia, on el tàndem Michel Fiol (HEC) i Marcel Planellas van sotmetre a un cinquè grau al Claustre d’ESADE per aplacar els egos de tantes ‘prima donnas’, tot impusant les metodologies a l’aula. La reconeguda pedagogia dels professors d’ESADE es deutora d’aquells seminaris fins el dia d’avui.
M’EN RECORDO de les seves intervencions assenyades al Claustre, així com a Juntes Acadèmiques Lic & MBA, BBA, EMBA, …
M’EN RECORDO de tantes converses sobre tòpics diversos a la sala de professors de la tercera planta de l’edifici 1, passant els fulls dels diaris, així com a la cafeteria, als pasadissos,…
M’EN RECORDO de la lectura dels seus llibres i publicacions en l’àmbit de les decissions estratègiques i de l’emprenedoria, així com de la seva projecció a la comunitat ESADEALUMNI mitjançant programes de continuitat i actes que provocaven reflexions i aprenentatges durants dies i dies.
M’EN RECORDO del desplaçament de l’horitzó de la gestió de la innovació (i de l’auditoria de la innovació!), fruit de la col·laboració amb el geni d’en Ferràn Adrià i El Bulli. Quina parella de ‘cracks’ (Ferràn & Marcel)!
M’EN RECORDO de la seva afabilitat amb tothom, del companyerisme, de l’entrega i oferiment d’orientació amb els alumnes i, en definitiva, amb el conjunt de la institució. Els darrers 40 anys d’ESADE, i el seu esdevenidor, haurien estat diferents sense la contribució del prof. Marcel Planellas.
M’EN RECORDO de les darreres col·laboracions conjuntes amb empreses familiars de projecció global.
M’EN RECORDO i ME’EN RECORDARÉ per sempre del seu exemple i de les seves ensenyances professionals… …i de la vida…
Moltes, moltes gràcies, Mestre Marcel.
Teresa Muñoz M
Moltes gràcies Marcel per la teva tasca com a docent i en pro del coneixement i la serenor que ets capaç de transmetre a la perfecció.
Me’n recordo de la primera classe de l’EMBA que vam tenir en pandèmia, tots amb les mascaretes i ens vas posar de cop i volta en mig del desert de Sonora! Amb “poques eines” i a decidir què faríem per sobreviure. Va ser una experiència fantàstica i guardem molt bon record amb els companys. Tot i que, en el nostre grup vam triar totes les decisions que no s’han de fer jajaja, però va néixer una molt bona amistat que encara conservem. Gràcies per ser tan didàctic i bon comunicador, feies que anar a la classe pagués la pena, tot i les dificultats de la pandèmia que teníem en aquell moment.
Recordo també anar a visitar als meus pares, a Mollet del Vallés d’on som, i trobar-te de casualitat (a la sabateria Puman) i no creure-m’ho perquè encara anàvem amb mascaretes. I sí, confirmar-ho amb molta alegria de saber que les arrels són també Vallesanes.
També del teu llibre vermell de la innovació, on em vas presentar al Ferran Adrià i vam poder xerrar de les microalgues 😊. Un llibre molt recomanable i diferent, amb els QRs i les innovacions.
Recordo també, lo bé que em parlaven els meus companys d’escacs que ja estaven al club Alumni, de les portes que els hi havies obert a diferents països i del networking. O de quan vaig muntar la StartUp i l’ajuda que sempre estaves disposat a oferir.
Moltes gràcies per totes aquests actes de bona fe i altruistes que has fet amb nosaltres. Mil gràcies per tenir sempre aquest espai i temps per fer un cafè ple de la teva saviesa. Gràcies per ser una font d’inspiració i un exemple de bon lideratge. Et desitjo una molt feliç nova etapa i que puguis gaudir molt amb la família i amics. Una abraçada forta i fins aviat!
Ruth Aguilera
M’en recordo de la primera vegada que en Marcel em va enviar un correu per quedar per fer un cafè. No sé per què, però m’intimidava moltíssim quedar amb en Marcel perquè sabia que és un gran savi d’estratègia i de la vida. Volia aprofitar molt be el temps de la nostra trobada. Em va regalar el seu Llibre Vermell amb una dedicatòria… Quan vaig mirar el llibre amb calma a casa, vaig veure que és una autèntica joia pel seu contingut i una obra d’art per l’edició. Hi ha molt pocs llibres com aquest. Pel que he vist, tot el que toca en Marcel sempre té el toc màgic de l’EXCEL·LÈNCIA.
Marcel, gràcies per ser sempre tan proper, tan obert, tan disposat a ajudar en tot… Estic molt contenta d’haver-te conegut. Ets un model a seguir per tots nosaltres. Moltes gràcies per apropar-te i per tenir el luxe de compartir les nostres vivències… des de dues parts del món molt diferents.
Alberto Núñez
Jo vaig conèixer el Marcel fa relativament poc temps, perquè fa només quatre anys que estic a ESADE.
Vaig descobrir que compartiem el mateix grup d’alumnes de 3r BBA. Jo els ensenyava Competitive Strategy al primer quadrimestre i ell continuava amb Corporate Strategy al segon.
Me’n recordo molt que cada any quedàvem per fer un cafè i parlar dels alumnes que ens havien tocat. No es tractava de condicionar la mirada del professor sobre els alumnes, sinó de comentar coses més generals sobre ells, la dinàmica de la classe com canvia el mode d’aprenentatge amb el pas dels anys, etc. Eren converses molt agradables on gaudíem del nostre desig com a professors- i les nostres complicitats – per fer les classes més interessants i enriquidores per als alumnes.
Aquest exemple és una il·lustració de la impressió que em deixa Marcel com un gran professor, molt interessat pels seus alumnes i amb un fort desig de millorar i acostar-s’hi permanentment.
Moltes benediccions Marcel en la nova etapa vital que ara començas!
Patricia Valenti Lascorz
Recién llegada al equipo de Esade Alumni tuve la oportunidad de trabajar un proyecto contigo, hace ya unos cuantos años…la celebración del cincuentenario de Esade en el año 2008. Menos mal de tu experiencia, tu saber hacer y tu gran capacidad para generar consensos, logramos una celebración memorable.
Desde entonces, he tenido la oportunidad de aprender de ti en muchos otros proyectos. Eres un mentor excepcional y un profesional admirable. Para muchos de nosotros, eres un referente tanto en lo personal como en lo profesional. Ya sea en el día a día o escribiendo un libro, siempre serás nuestro guía y ejemplo a seguir.
Mil gracias por todo lo que has aportado sin esperar nada a cambio.
Con gratitud y cariño.
XAVIER MENDOZA
Marcel, abans de res, felicitar-te per la magnífica idea de demanar records a tots aquells amb qui t’has relacionat a Esade. He llegit amb emoció molts dels records pujats al teu blog, formen un mosaic magnífic de les teves múltiples contribucions i del teu impacte en tantes i tantes persones de tots els col·lectius que formen Esade. Alhora, i d’una manera més subtil, el conjunt de posts al teu blog permeten fer un esbós de la “generació” de professors que ens vàrem incorporar a Esade durant la dècada de 1980 i principis dels 1990. Llegint aquests posts s’entén prou bé d’on venim com a institució acadèmica i allò que la ha fet gran, persones com tu.
En els teus 39 anys com a professor del departament de Direcció General i Estratègia, abans Política d’Empresa, hem tingut ocasió de compartir responsabilitats docents i projectes institucionals en diferents moments d’aquest llarg període. Fem memòria.
Et vas incorporar el 1986, any en que Espanya esdevenia membre de la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea). Jo ja portava quatre anys al departament i tot i així les nostres trajectòries van trigar bastants anys a trobar-se. Tu estaves centrat en impulsar un nou àmbit a Esade, el d’emprenedoria, jo feia el mateix a l’àmbit de la gestió pública i col·laborava estretament en docència i consultoria amb el nostre estimat col·lega i mestre, en Paco Vilahur. De les dues etapes en que vas ser director de departament (1988-1991 i 1995-2000) recordo amb gratitud els ànims i el suport que sempre em vas donar per fer la meva tesi doctoral. Tenies molt present l’advertiment d’en Jaume Filella, llavors director general, al claustre d’Esade el 1988: calia augmentar sensiblement el nombre de professors amb doctorat.
En els cursos 1995-1996 i 1996-1997 vàrem tenir la primera oportunitat de treballar junts i compartir docència en l’assignatura de “Política d’Empresa” al 4rt any de la llicenciatura d’ADE, i també de compartir un encàrrec petit però bonic: escriure el pròleg de la traducció al castellà del llibre “Estrategia, estructura, decisión, identidad”, obra col·lectiva dels professors del departament de Política d’Empresa d’HEC de París sota el pseudònim de Strategor. Un excel·lent manual la primera part del qual cobria molt bé els continguts de la nostra assignatura. He rellegit el pròleg per aquesta ocasió. Del seu contingut voldria destacar la definició de Política d’Empresa com “la ciència de la llibertat de l’empresa” que feien els autors del llibre, i amb la qual nosaltres ens identificàvem plenament. En el curs 1997-1998 et vas fer càrrec al 100% de l’assignatura i jo em vaig dedicar a desenvolupar, amb Connie Lutolf i també amb en Emil Herbolzheimer i en Max Boisot, les assignatures d’estratègia internacional per als programes de MBA i CEMS.
La nostra col·laboració es va a reactivar, i de manera intensa, durant el meu primer mandat com a degà (cursos 2000-2001 a 2003-2004). El rànquing de Financial Times de programes MBA, que tanta influència ha tingut en la internacionalització de les escoles europees, tot just començava a rodar. Així, en la seva 2ª edició, l’any 2000, Esade va ocupar la posició 74 de 75 escoles ranquejades. D’altra banda, a principis de l’any 2001, vàrem obtenir l’acreditació AACSB que va posar de manifest la importància estratègica de la investigació acadèmica i la necessitat de multiplicar els esforços en aquest àmbit. Les prioritats estaven clares i calia disposar d’un “full de ruta” que fos compartit per tot el professorat i que facilités la presa de decisions. Recordo que amb tu vàrem dissenyar el primer pla estratègic pel conjunt de la Business School, que en aquella època també incloïa a la unitat d’Executive Education. Vas donar suport als diferents grups de treball i vas facilitar moltes de les reunions. Si bé ens va portar un any i mig elaborar-lo, i tot i ser un pla bàsicament qualitatiu amb baixa quantificació dels objectius, en canvi sí marcava una direcció clara i il·lusionant, resultat d’una àmplia deliberació en el si del claustre.
El teu nomenament com a Secretari General d’Esade, a finals de l’any 2005, va obrir una nova etapa de col·laboració ara com a membres tots dos del Comitè Executiu (CEX) d’Esade, sota la direcció d’en Carlos Losada com a director general. D’aquesta etapa recordo especialment el projecte de celebració del 50è aniversari de la creació d’Esade que va tenir lloc al llarg de tot el curs acadèmic 2007-2008 i que vas liderar. Recordo que, des del principi, volies fer quelcom força diferent al que havia estat la celebració del 40è aniversari. Per començar, calia trobar un lema que fos la síntesi dels 50 anys d’història de la institució, i vas proposar “Inspiring futures”. El que havia de ser el lema del 50è aniversari va esdenir, vet aquí, el lema institucional d’Esade durant els 10 anys següent, fins que a l’inici del curs 2019-2020 va ser substituït pel lema actual: “Do Good. Do Better”
A més dels doctorat honoris causa a dos veritables gegants de l’estudi de les organitzacions i del management – els professors James March i Henry Mintzberg- atorgats a proposta d’Esade per la Universitat Ramon Llull, recordo especialment l’exposició “Fer Fer”, una brillant i innovadora iniciativa: explicar què és el management i la seva història com a disciplina acadèmica al conjunt de la societat, més enllà del món de l’empresa. L’exposició es va exhibir primer a Esadeforum i després al Palau Robert, en ple centre de Barcelona, i a Madrid, al CaixaForum, amb una molt bona acollida pel públic.
Acabat el meu segon mandat com a degà, les nostres trajectòries acadèmiques es van tornar a separar. Tu vas continuar dedicant-te als temes d’innovació i emprenedoria amb gran èxit, i jo als d’estratègia internacional. No ha estat fins aquests tres darrers cursos acadèmics en que hem tingut oportunitat de tornar a col·laborar de nou.
Quan vaig ser nomenat director general, una de les meves prioritats era la formulació d’un nou Pla Estratègic Institucional (PEI) durant el primer any de mandat. Et vaig demanar, abans de que el meu nomenament es comuniqués oficialment, que et fessis càrrec del projecte, tasca a la que més tard se sumaria en Iván Bofarull. Recordo gratament les intenses sessions per Teams i al meu despatx dels tres durant els mesos de setembre i octubre de 2022 per dissenyar un procés comú per a les tres unitats acadèmiques (Business School, Law School, i Executive Education), amb visió de llarg termini (horitzó 2030) i alhora molt orientat a l’acció, que podéssim dur a terme de manera àgil. I així ho vàrem fer amb el suport i el compromís de tots els membres del CEX i el teu rol clau de facilitador de les reunions de treball de cada unitat, de les jornades a Mas Salagrós amb el CEX ampliat, de la reunió amb la Comissió d’Estratègia ampliada del Patronat, … En tan sols 9 mesos vàrem formular el PEI 23-27, un pla ambiciós que el Patronat d’Esade va fer seu l’11 juliol de 2023.
Finalment, en el curs acadèmic que estem acabant, el destí ha volgut que tornem als orígens de la nostra col·laboració, 30 anys enrere. Tots dos hem format part d’un gran equip de professors i professores que ha impartit les set seccions de l’assignatura “Corporate Strategy” al BBA i al doble grau de Dret i BBA. Tu ja portaves uns anys impartint aquesta assignatura, en la que has deixat una forta empremta en la manera de posar als estudiants en el centre del seu procés d’aprenentatge, buscant en tot moment la connexió entre la teoria i els marcs conceptuals i la realitat del món empresarial. Les converses prèvies per revisar el Syllabus i les trobades a la cafeteria del campus de Sant Cugat després de les classes dels matins, per comentar com havia anat i què calia ajustar per a la classe de la tarda, han estat una font continua d’aprenentatge. Després de dos intensos anys dedicat exclusivament a la gestió, gaudir de la “màgia” de treballar amb tu i la resta de l’equip de col·legues, on tots aprenem de tots, ha estat un gran regal. Estic segur que el proper curs et trobarem molt a faltar en el cafès de després de les classes del matí.
Marcel, amic i company, gràcies de tot cor. Per la teva calidesa humana, per saber escoltar, acompanyar i aconsellar bé, pel teu tarannà innovador i per la teva inquietud per fer coses noves i originals, per totes les contribucions que has fet per a que Esade sigui una institució millor. He gaudit molt en totes les ocasions en que hem col·laborat. Confio en que la teva jubilació no sigui un adéu sinó tan sols un fins aviat. Amb el desig de que gaudeixis molt de la nova etapa vital que estàs a punt de començar, rep una forta abraçada.
José M. de Areilza
Me acuerdo de que al llegar a Esade en 2012 un buen amigo me recomendó hablar con Marcel, un referente en Esade para profesores y directivos. Enseguida comprendí que acumulaba experiencia y sabiduría en partes iguales. He tenido la suerte de compartir con él estos últimos años la pertenencia al mismo Departamento. Siempre ha estado ahí para ayudar, aconsejar y atemperar. Lo ha hecho con humor, compañerismo y tranquilidad. Su último gesto, regalar sus libros académicos a los colegas, es una muestra más de una generosidad admirable. Personas como Marcel hacen que Esade sea una institución y no una escuela de negocios más. Gracias por todo lo que has hecho y por legar una «imagen de tu vida» (Javier Gomá dixit) de la que seguiremos aprendiendo.
Cristina Gimenez
Una trajectòria compartida a través de converses.
Diuen que les relacions es construeixen en base a converses i en destacaré algunes de les que hem mantingut durant els darrers 20 anys amb en Marcel.
La primera va ser fa gairebé dues dècades. Tu eres president del claustre, i em vas fer una de les primeres entrevistes durant el procés de selecció. No havia estat mai a Esade: la coneixia per la premsa, pel que m’havien explicat… però aquella conversa amb tu —a la peixera de la tercera planta de l’edifici 1— em va transmetre, més enllà de les paraules, una manera de fer, una manera de ser. Em vas fer sentir, a través del teu to, la teva escolta i la teva serenitat, que aquí hi havia un projecte educatiu engrescador, compromès amb la recerca, profundament humanista i amb vocació d’impacte social. Gràcies per aquella primera conversa!
La segona va arribar pocs mesos després, al curs de formació per a professorat que imparties amb el Michel Fiol. Aquella setmana a l’edifici 2, envoltats de companys com el Ricard Serlavós, la Montse Ollé, la Núria Agell o el Joan Manel Batista, va ser per a mi una experiència transformadora. Gràcies a les sessions i reflexions compartides, vaig començar experiementar què volia dir “formar persones” a Esade. Va ser una conversa col·lectiva, però també una gran lliçó personal. Moltes gràcies!
La tercera que vull recordar va tenir lloc fa uns deu anys, prenent un cafè a la cafeteria del campus de Sant Cugat. Jo era vicedegana, tu, un dels nostres millors professors. Et vaig demanar consell sobre una nova iniciativa que volíem impulsar: els «Teaching Excellence Awards». La teva mirada, ponderada i clara, va ajudar-nos a donar forma a un reconeixement a la comunitat docent. Gràcies!
Finalment, una conversa més recent, ja en època post-COVID, a través de Teams. Et vaig consultar sobre el procés de desenvolupament del nou pla de sostenibilitat. I, com sempre, vas compartir amb generositat la teva experiència en l’elaboració dels darrers plans estratègics d’Esade. Gràcies per la teva visió i per ajudar-nos a donar solidesa al que estàvem construint.
Quatre moments, quantre llocs, quatre converses. Quatre espais en què, a través de la paraula i de la presència, m’has transmès —i ens has transmès a tants— tres passions fonamentals:
• La passió per l’educació.
• La passió per l’estratègia.
• I la passió per crear una comunitat educativa.
Gràcies per tot el que has fet, però sobretot per tot el que has estat. Has deixat empremta en l’Esade d’avui i has contribuït a assentar les bases perquè els que hi som i els que vindran puguem seguir construint un projecte educatiu humanista, compromès i transformador.
I que t’hagis jubilat, no hauria d’implicar que deixem de conversar 😉
Els meus millors desitjos per aquesta nova etapa!. Una forta abraçada
Ferran Soriano
Els bons no haurien de marxar mai… i el Marcel els dels molt bons!
Per ser un bon professor de management fan falta coses que son evidents (capacitat intel·lectual, de conceptualització i comunicació….) i una que no ho es tant : Generositat.
Generositat per compartir coneixements, per deixar-los en altres ments i mans, de persones que en trauran profit professional i econòmic. Aquesta generositat neix de la passió, l’empatia i l’amor als altres. Nomes els molt bons la tenen.. i tu estàs entre ells.
Els meus records passen pel futbol i l’aviació. La presentació del City Football Group a Matins ESADE quan era un projecte incipient, el viatge a Sao Paulo, anar com invitat a les seves classes, la presentació del meu llibre,… i tants altres.. però es fan petits al costat del record de la passió i la generositat del Marcel, expressades amb energia i sempre amb un somriure
Bona sort Marcel!
MARIA BATET
Tinc tants i bonics records amb el Marcel…. la meva primera formació com a alumna a ESADE, em va brindar l’ocasió de tenir-lo com a professor. La seva presència, el seu discurs i el dinamisme de les classes em van captivar des del primer minut. Diuen que en el procés vital d’aprenentatge, tots tenim referents essencials. Persones que ens han marcat i que esdevenen mirall i estímul. I així ha estat i és amb el Marcel.
Quan al cap d’uns anys vaig emprendre el meu camí com a formadora en solitari, vaig anar-lo a veure per mostrar-li el que volia ser el meu primer llibre: «L’empresa en un conte». El va llegir, em va aconsellar i sobretot em va empènyer a publicar-lo i crec, que va ser la millor decisió que he pres en la meva trajectòria. Va ser, en els inicis, la meva targeta de presentació.
I els nostres camins es van creuar de nou… aquest cop ell em va fer la confiança de sumar en un projecte per Andorra. Vam construir plegats, la seva mirada serena, analista, estratègica i sempre generosa va ser present en els anys que va durar aquesta col.laboració.
Marcel ets un MESTRE, UN SAVI, UN GRAN PROFESSOR I MILLOR PERSONA, és una sort que la vida m’ hagi donat l’oportunitat d’aprendre i compartir amb tu. GRÀCIES I sobretot no deixis de compartir el teu coneixement i opinió en el format que triis. Seguiré aprop!!!!! Molta sort en la nova etapa!
Juan Ignacio Mur
Hace mucho tiempo que no coincidimos físicamente.
Te felicito por tu nueva situación, aunque nunca ha sido fácil el tránsito de la jubilación en Esade, confío vaya mejorando.
Me centraré en un único recuerdo tuyo de hace más de treinta años:
Cuando empezaba en este difícil oficio de profesor, fuiste de enorme ayuda en algo no obvio: «El Cuidado Por El Detalle», la planificación milimétrica de cada sesión.
Te puedo asegurar que fue un cambio para mi forma de gestionar.
Un enorme abrazo y mis mejores deseos para tu nueva etapa.
Josep Infesta
Yo no he tenido la suerte de tener a Marcel como profesor cuando estuve en ESADE. Sin embargo, he tenido la gran fortuna de tenerlo aun más cerca como vecino en Mollet.
Siempre me pareció remarcable que una persona con un bagaje intelectual tan impresionante se quedase «anclado» en nuestro pueblo. Que otra declaración más explicita se puede hacer de saber combinar el éxito profesional y académico con la humildad?
Durante años me beneficié del consejo de Marcel en diferentes fases de mi carrera. Esa es la ventaja de haber sido su vecino. Marcel, siempre disponible, pausado y reflexivo, me ayudó a entender mejor mis opciones y a ser más estratégico en mis análisis.
Y lo más bonito de todo, es que ahora Marcel ha hecho la misma tarea con mi hija que también se ha beneficiado de su experiencia.
Marcel, gràcies per tot i una abraçada molt forta!
Jorge Juan Fernandez Garcia
Tengo grandes recuerdos del CB4I contigo Marcel, Ivan Bofarull y Ferran Adria en el año 2014-15.
Lo primero, porque aprendí sobre innovación desde otro ángulo diferente a mi expertise. Lo segundo, porque aprendí cosas nuevas de ti, de Ivan y también de Ferran. Construir la metodología, ver cómo encajaba con un hospital, etc. Y lo tercero, porque lo pasamos muy bien y lo disfrutamos.
Me llevo también el artículo que trabajamos contigo y con Ivan, sobre la innovación en el Hospital Sant Joan de Déu. Me sirvió para reflexionar sobre lo hecho y para destilar los principales aprendizajes. Como decís los profesores, sin reflexión no hay aprendizaje.
Me quedo con tu estilo tranquilo, sin gritos ni estridencias. Esa aportación de valor desde la tranquilidad creo que haríamos bien en no olvidarla.
Estoy seguro de que tus alumnos de todos estos años te recordarán con cariño y te saludarán con ganas siempre que te vean.
Los finales siempre son inicios de otra cosa nueva. Te deseo lo mejor para la nueva etapa que comienzas.
Muchas gracias, Maestro. Un abrazo fuerte!.